Poques vegades una victòria ha valgut per a tan poc. L’Atlètic Lleida va treure l’orgull ahir contra l’Ibiza al Ramon Farrús per endur-se el triomf per 2-0, però la victòria del Barbastre en el seu partit contra el Torrent (1-2) va convertir ja en inabastable la posició de play-out a manca de dos jornades per al final, certificant el descens a Tercera Federació una temporada després d’haver adquirit la plaça. En la mateixa jornada, el Sant Andreu va assolir l’ascens a Primera Federació com a campió.
L’encontre el va dominar principalment l’equip eivissenc. El conjunt visitant, però, va acabar pagant la manca de contundència en un temps de descompte en el qual l’Atlètic Lleida va tindre prou fe per a forçar i transformar un penal en el minut 93, per mitjà de Boris Garros. En l’acció pràcticament posterior, i davant el desconcert del conjunt illenc, el mateix Boris va posar sobre la taula el seu olfacte golejador i signar el seu particular doblet en el partit.
En les files de l’Atlètic Lleida va tornar a mostrar un bon nivell Marc Arnau en la porteria, davant l’absència de Pau Torres.
Malgrat el 2-0 amb el qual acabaria el partit, el Barbastre, que somia amb la permanència, va certificar la seva victòria al camp del Torrent per 1-2 amb el seu gol en el minut 68, cosa que condemnava l’equip de la capital del Segrià al descens matemàtic quan manquen dos jornades per al final de la lliga.
Ara l’Atlètic Lleida afronta un parell de partits sense transcendència en la classificació al camp del Barça Atlètic i visitant l’Andratx.
Jordi López: “Baixar de categoria és un pal dur”
L’entrenador de l’Atlètic Lleida, Jordi López, va valorar al final del partit que el descens és “trist, molt trist, per la conseqüència, evidentment, de no assolir l’objectiu. És un dia dur, nosaltres hem intentat fer la nostra feina fins al final, avui –per ahir– la victòria no ens serveix de gaire, al final, quan no depens de tu, és el que passa”. “En certa manera, demanar perdó, perquè baixar de categoria pel club, per la gent que ha apostat i per tota l’afició, per tothom, (1:34) és un pal dur”. “Tinc la sensació que ens ha faltat una mica de temps. Quan no hi ha coses estranyes, competim”, va afegir.
