“Des de la finestra de la masia, vèiem com el foc avançava sense fre cap a nosaltres”, explica la Maria, una veïna que viu entre Coscó i Cabanabona. Els camps de conreu que envolten la casa pairal s’han tenyit de negre i només sorprèn el daurat d’algun camp, ja segat, que ha aturat les flames. Ella i el seu company, el Víctor, van veure com el núvol de fum arribava amb una velocitat impressionant. “Era a pocs metres. Sort que ja havíem collit, si no, s’hauria cremat tot”, lamenten. Tot i això, van perdre la llenya per a l’hivern i la palla que tenien guardada. Es troben sense llum, preveuen que hauran de passar uns dies amb generadors.
L’incendi ha cremat més de 5.500 hectàrees entre la Segarra i la Noguera i ha provocat la mort de dos pagesos que intentaven contenir les flames a prop de Coscó. Segons els Bombers, el comportament de l’incendi ha estat extrem, amb la formació d’un pirocúmul —un gran núvol generat per la calor extrema— que accelerat la propagació a velocitats incontrolables.
La suma de camps secs, temperatures elevades i vents forts va convertir l’incendi en un fenomen de sisena generació, amb un comportament “explosiu”, segons els Bombers. Les flames van arribar a avançar a gairebé 30 km/h, sobrepassant per moments la capacitat d’actuació dels serveis d’emergència.
La carretera entre Agramunt i Coscó evidencia l’impacte: la cendra arriba fins a peu d’asfalt, i el paisatge, calcinat, només es veu trencat per alguna construcció que ha resistit. A l’entrada de Coscó, les marques del foc són evidents, ja que la flama va arribar fins al nucli. El Jordi, habitant i pagès del poble, relata que van ajudar els bombers amb tractors per fer tallafocs durant tota la tarda, fins que el fum, d’altíssima densitat, els va obligar a refugiar-se a l’interior de les cases.
A la mateixa zona, hi ha dos veïns de Mafet, Reinald i Josep Benet, que han vingut expressament a veure com ha quedat el paisatge. “Ahir, des de casa, vèiem una columna de fum brutal, mai havíem vist res igual”, diu el Reinald. Segons expliquen, no van rebre cap avís de Protecció Civil fins passades les vuit del vespre. “Va arribar tard, ja feia hores que estàvem en perill.” Critiquen la lentitud del sistema, però insisteixen a destacar la feina dels pagesos: “S’hi van jugar la vida. Sense ells, l’incendi hauria arribat fins a Mafet”, assegura el Josep.
De camí cap a Cabanabona, l’ermita de Sant Pol roman intacta al centre d’un panorama absolutament calcinat. Allà, en Josep, veí de Torà, observa el seu voltant: “Això ha estat una massacre. No queda res.” Explica que dimarts a la tarda, a la seva població, hi va caure un xàfec important i un gran núvol gris es va apoderar del cel.
Amb petites fumeroles encara actives en un paisatge desolador, els Bombers treballen per assegurar el perímetre, mentre pagesos i ramaders, entre el dolor i la ràbia, encaren la pèrdua de tota una temporada de feina.
