Particulars i entitats de la plana de Lleida agrupats sota la plataforma Pobles Vius van iniciar aquest dissabte el procés d’al·legacions al projecte de la macrocentral de biogàs de la Sentiu de Sió, a la comarca de la Noguera, en un acte informatiu obert a la ciutadania. És la planta de biogàs més gran de Catalunya, projectada per l’empresa danesa Copenhagen Infraestructure Partners (CIP), que preveu aprofitar residus ramaders per produir biometà i vendre’l a distribuïdores.
Mentre que la Generalitat assegura que el projecte “compleix els condicionants d’inversió”, la plataforma considera que el document conté mancances nivell urbanístic i paisatgístic, a més d’afectar la bioseguretat de la zona i el medi ambient. La comissió d’Urbanisme de la Generalitat va donar llum verda al projecte de la macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió, a la Noguera, el passat mes de maig. La central la promou un grup danès de grans inversors en energies renovables que també preveu construir un altre complex similar a Linyola, al Pla d’Urgell. El projecte preveu una inversió d’entre 75 i 90 milions d’euros per construir una planta en 10 hectàrees de terrenys agrícoles particulars per tractar residus ramaders, com purins i altres residus orgànics, i produir gas biometà. La promotora preveu una producció de 227 GWh a l’any que, segons indica, equival al consum de 26.000 habitatges. Així mateix, estima que la planta generarà entre 35 i 40 llocs de treball directes i estarà ubicada a peu de la C-53, la carretera que connecta la Sentiu de Sió amb Bellcaire d’Urgell, per tal d’injectar el biometà a la xarxa gasística. El projecte s’inclou dins del Pla del Biogàs de Catalunya, amb el qual el Govern vol impulsar la creació d’unes 90 plantes de generació i aprofitament de biogàs per assolir 1,1 TWh anuals el 2030.
A banda del vessant energètic, el Departament d’Acció Climàtica vol donar solució al tractament de les dejeccions ramaderes, sobretot a les zones rurals on hi ha més granges com és el cas de la Sentiu de Sió. “Es pretén valorar les dejeccions ramaderes per registrar fertilitzants orgànics de qualitat i treure càrrega de nitrogen que té la zona”, indica la directora d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Elisenda Guillaumes.
Sessió: No iniciada
