La comissió d’Urbanisme va donar el seu vistiplau dimecres a la macroplanta de biogàs de la Sentiu, la més gran del sud d’Europa, amb capacitat de gestionar 450.000 tonelades de purins de les granges a 15 quilòmetres a la rodona. Què et sembla la planta?, em pregunten sovint. I la resposta sempre és la mateixa. M’agrada que es gestioni el purí i que no es tiri al subsòl per no contaminar els aqüífers hi hagi o no marge per tirar-ne, que això ja és una altra cosa. Més que res perquè a Cubells em penso que ja han aixecat les restriccions en aquest sentit. Però el debat és un altre. Sempre que em pregunten també responc que de la mateixa manera que entenc que es gestioni el purí per convertir-lo en biogàs per contribuir a l’economia circular sempre serà millor si es fa de manera dimensionada. És a dir. Amb plantes més petites, que serveixin per gestionar els excedents que produeix el territori. Però no gaire més ja. No m’agrada que en una macroplanta com la que es projecta, i a la que només li falta l’aval de la comissió d’Urbanisme de Catalunya, també s’hi puguin tractar animals morts i restes d’escorxador de tot Catalunya. Què no n’hi ha de plantes a Girona, Barcelona i Tarragona? Ara que ens parlen tant de la petjada de carboni no em quadra que la Sentiu (o Bellcaire per ser més exactes) hagi de ser l’abocador de tot el país pel que fa al que he dit. Més que res perquè molt a prop ja n’hi ha de plantes per gestionar cadàvers d’animals. Quan veig això també em pregunto per què no podem aspirar a gaire cosa més que a l’economia circular. És a dir. A gestionar els excedents de purins. Més que res perquè veig que Mora la Nova aspira a acollir una de les gigafactories d’intel·ligència artificial més importants d’Europa, un projecte que representarà una inversió de 5.000 milions d’euros i que pot ser utilitzat per petites i mitjanes empreses per desenvolupar i entrenar els seus projectes d’intel·ligència artificial. Però no. Aquí la cosa és diferent. Lleida ha tingut sempre un problema. I és que no ha sabut crear empreses per transformar la matèria prima. Safyc va acabar com va acabar i l’Agudana, tres quarts del mateix. En conseqüència més enllà de l’economia circular poc valor afegit aportem més.
Sessió: No iniciada
