El dia que un turista no es pugui dutxar en un hotel a Barcelona ni el vàter s’empassi el que hi hagi abocat, llavors es prendran les decisions difícils que s’haurien de prendre avui a causa de la sequera, la crisi climàtica o la pèrdua de biodiversitat. Fins al 2050, anirem tirant, almenys, a les grans ciutats. Aquest any s’ha pres com a límit perquè cap cotxe contaminant circuli per Espanya, per exemple. Un article colpidor de Marta Tafalla, publicat a Crític, afirma que se’ns educa en la idea que l’ésser humà és superior als altres animals i que té dret a tractar-los com si fossin instruments al servei de les nostres necessitats. Aquesta concepció antropocèntrica i especista és pròpia de la ramaderia, la caça, la pesca i la piscicultura. A més, les indústries del primer sector són responsables del 15% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’extinció de fauna, desforestació i danys als oceans. A partir de tals premisses, la filòsofa advoca per l’abandó de l’explotació d’animals per transitar cap a una dieta vegana. Adeu, doncs, als ingredients principals dels àpats nadalencs que acabem de passar. Els únics que se salvarien són el raïm de Cap d’Any i alguns torrons. Haurem de canviar moltes coses si no volem desaparèixer.
Sessió: No iniciada
