El 30 de setembre de 2001 el Caprabo Lleida d’Edu Torres debutava a la Lliga ACB a la pista del Fuenlabrada fent un bon partit que va dominar durant molts minuts davant un rival modest, però amb jugadors de qualitat que es va acabar imposant a la pròrroga gràcies a un Velimir Perasovic estelar ben secundat per David Wood i Fran Murcia.
23 anys després, el bàsquet lleidatà vivia una mena de déjà-vu a Saragossa, on l’equip que ara entrena Gerard Encuentra també va dominar durant 36 minuts, també va portar el partit a la pròrroga i també va perdre davant un Dubljevic estelar ben secundat per Bell-Haynes i Slaughter. Aquell any, el Fuenlabrada va ser setè i el Caprabo vuitè convertint-se en el primer debutant en la història de la lliga que es classifica per a jugar el play off pel títol.
La derrota, previsible a les 12.30 hores, té un regust agredolç un cop vist el partit. Però això és l’ACB i aquí els errors et condemnen.
Corey Walden passarà a la història com l’autor de la primera cistella del club a la Lliga Endesa. Va arribar en el minut 1’35” i va suposar el 2-2 i l’inici d’un molt bon primer quart de l’equip lleidatà.
Muric, sorpresa en el cinc inicial d’Encuentra, donava el primer avantatge a l’equip amb un triple (2-5) i Bozic i Paulí s’afegien a la festa des del perímetre per donar pas a un 12-19 construït a partir de les bones prestacions de Bozic (7 punts) en atac. Tot i no jugar molt fluid, l’equip tenia encert de cara a anella i tancava el rebot defensiu davant un Casademont al qual li va costar entrar en el partit. Però quan ho va fer un parcial de 9-0 liderat per Saissu i Slaughter deixava el 21-19 del final d’aquest primer periode.
La primera prova, començar bé, s’havia superat amb èxit. L’equip es mostrava competitiu i no acusava la seva clara inferioritat en el joc interior. Un triple de Walden i un altre de Bost tornaven a ficar als d’Encuentra per davant (25-26) davant el deliri d’una afició entregada i que es feia escoltar al Príncipe Felipe.
El segon període es va convertir en un estira-i-arronsa espectacular entre tots dos equips. El Casademont començava a guanyar la lluita pel rebot, però el Hiopos continuava fi des del perímetre (7/16 en triples) per arribar al descans amb un 38-39.
L’inici del tercer quart va ser immillorable pels interessos del Hiopos. Un triple de Bost i dos de Hasbrouck encenien totes les llums d’alarma a la banqueta local (45-54) i provocaven el temps mort de Fisac. L’arbitratge, permissiu per tots dos equips, afavoria un Hiopos que es trobava còmode i assolia el seu màxim avantatge a poc més de tres minuts pel final del tercer període (51-61 després d’un triple de Muric).
Va ser llavors quan el tècnic local va intentar donar un cop d’efecte al partit forçant dues tècniques i la consegüent expulsió. Ara sí, el Príncipe bullia. Quedaven 2’27” pel final d’aquest quart i el marcador era 55-62 després d’una autocistella de Madsen. Però el Hiopos va aguantar el tipus fins al 65-69 tot i que el criteri arbitral va començar a escombrar cap a casa.
Amb tot, els lleidatans tenien el partit a les seues mans. I el van deixar escapar. Hasbrouck feia una antiesportiva absurda que donava aire un rival en el qual només Yusta i Dubljevic veien anella. Després, dues noves pèrdues del veterà escorta del Hiopos van acabar de donar vida al Casademont, que empatava a 71. Dos triples de Bropleh tornaven a ficar distància, però Slaughter responia amb un triple i després repartia una assistència a Bango perquè capgirés el marcador després de molts minuts (82-80 a 2’28”).
Semblava que els locals per fi encaraven el triomf. I més quan Cooke fallava dos tirs lliures i Bell-Haynes anotava el 86-82. Walden errava un triple i Bost i Bozic dues safates en el rebot ofensiu quan s’entrava en el darrer minut, però el Casademont tampoc no estava fi i donava vida al Hiopos.
Un triple de Bropleh significava el 86-85 a 17 segons del final. Yusta fallava un tir lliure i permetia a Bost empatar a 87 amb quatre segons de partit al davant. Dubljevic va tenir el triomf, però la seva safata no va entrar i no va entrar i el partit se’n va anar a una pròrroga en la qual al Hiopos li van faltar energia i encert davant un rival on Dubljevic, ara sí, va decidir.
