El Govern d’Artur Mas, que va arribar amb les tisores retallant a tort i a dret, va intentar deixar el tren de la Pobla sota mínims. Com era d’esperar la societat es va mobilitzar i a la Pobla hi va tornar a haver manifestacions amb el lema de ‘Volem lo tren’. De fet aquesta va ser la proclama de la primera manifestació de la que tinc record. Eren els anys 80 i el Govern de Madrid (llavors la línia depenia de Renfe) va tenir la pensada de suprimir la línia que havent d’arribar a França (Saint Girons) es va quedar al Pallars. Durant molts anys el tren perdia viatgers. Molts. Potser perquè no s’hi invertia prou. O segurament gens. Als anys 80 la societat també va sortir al carrer cridant “Volem lo tren” i ma mare em va estirar d’una revolada perquè vegués la capçalera de la manifestació. Ni el Govern de Madrid als 80 ni el d’Artur Mas el 2012 se’n van sortir, Mas va corregir el tret i el conseller Recoder va comprar trens nous. De fet, el primer el va inaugurar el president Puigdemont el 2017 a Lleida. Hi pensava en tot això dilluns a l’agafar el tren, ràpid i còmode. Anava ple a vessar i no vaig poder evitar que hem passat de dir “Volem lo tren!” a “Carai quin tren!”.