Sembla mentida que a hores d’ara encara hi hagi algun despistat que segueixi pregonant que “aquí mai no es fa res”. El debat està servit des de fa anys, però quants sostenen aquesta afirmació estan molt cecs i aliens a la realitat. Cada cap de setmana hi ha activitats per avorrir a una ciutat tan desagraïda com la que ens toca compartir.
El problema no resideix a la cartellera de concerts o representacions de teatre, sinó a la pròpia gent que no sol respondre a les ofertes. És normal que els programadors, promotors i altres dinamitzadors culturals i artístics que operen per aquestes llars estiguin fins a la boina d’organitzar esdeveniments per després quedar-se sols.
És com una burla despietada cap a tots aquells que activen el ‘muermo’ que assola aquest territori del Far West Of Catalonia. Els forans flipen en colors quan aterren pels nostres feus en comprovar la quantitat de propostes que hi ha obertes durant pràcticament tota la setmana, encara que d’una manera molt especial de dijous a diumenge.
A més, n’hi ha per a tots els públics i tots els gustos. Només és qüestió de tenir una mica d’interès i obrir els ulls, no es tracta de seguir obcecat a la mentida, que per això ja hi ha els polítics amb els seus tripijocs. Encara sort que aquesta ‘Lleida-Lérida-Laherida’, també rebatejada com a Capital de la Terra (en)Ferma o Patria del Muermo, compta en el seu si amb entusiastes dinamitzadors que, fent cas omís a les xerrameques, es mantenen en els seus tretze i no desisteixen a seguir al peu del canó, encara que molt pocs s’ho mereixin.
Lamentablement, com bé diu la meva mare, de desagraïts, el món n’és ple… Oh yeah!
