L’univers que creen dalt de l’escenari els tècnics de so i llum és una forma d’art, menys reconeguda que la de l’artista però imprescindible per fer valdre la seva actuació.
L’estiu és època de concerts al carrer, ja que de la mà de les festes majors es multipliquen els escenaris arreu. La feina més visible però és la dels cantants i grups i sovint passa desapercebut tot un equip de persones que hi ha al darrere sense les quals no seria possible que els artistes mostressin el que saben fer. De la mateixa manera que el que fan els cantants dalt de l’escenari és art, la feina dels tècnics de llum i so també ho és. La seva manipulació de l’audiovisual permet que el talent de l’artista es pugui veure en tota la seva magnitud.
Ens ho explica en Joan Reverte, que amb els seus 40 anys d’experiència al sector, és el gerent de Check Events, una empresa de Balaguer dedicada a l’espectacle audiovisual. En Joan ens parla de la complexitat d’una feina que implica molts aspectes tècnics i sobretot, hores. Si un concert és a la nit, l’equip de muntatge ha de començar a muntar a les 3 de la tarda. Altaveus, focus, micròfons, envestides, ponts i molts cables, no és fàcil, cal combinar molts elements diferents perquè el resultat sigui el desitjat. Aquest resultat però, només es veurà durant unes poques hores, ja que en acabar, cal repetir el procés i desmuntar-ho tot. L’únic que quedarà és la satisfacció del públic, que s’aconsegueix conjugant el talent de l’artista amb un bon desplegament de color, llums i so.
Però per aconseguir l’objectiu marcat no n’hi ha prou amb dominar els aspectes tècnics –en una feina que sens dubte en te molts–, ja que també cal un element creador. Ens quedem amb la definició que en fa en Joan, ja que ens sembla la més encertada: “De la mateixa manera que un artista crea art, nosaltres també ho fem”. Si un cantant està especialment orgullós d’un directe que va fer, ells també treuen pit d’alguns dels muntatges que han instal·lat.
Les empreses denuncien la ‘guerra dels preus’ al sector
L’associació APAC, que aplega empreses catalanes del sector del muntatge audiovisual, assegura que el sector està en perill per una rebaixa generalitzada dels estàndards de qualitat en els contractes. Segons Joan Reverte, vocal d’aquesta associació, nombrosos promotors d’espectacles i Ajuntaments els hi estableixen unes condicions en els contractes que els obliguen a treballar a uns preus molt baixos i amb unes condicions precàries. Reverte assegura que sovint els forcen a treballar en un sol torn quan es necessiten torns dobles perquè els treballadors fan jornades molt llargues.
Així, per un concert típic de Festa Major, han de fer jornades de fins a 22 hores. Entre les mancances de les instal·lacions, senyalen la manca d’uns serveis per als treballadors, escenaris en males condicions o un equip de seguretat ineficient. Igualment, també asseguren que aquesta precarització ve acompanyada de l’entrada al sector “d’empreses que no compleixen amb els estàndard de seguretat, ja que no tenen personal qualificat i en alguns casos no tenen els treballadors en nòmina”, asseguren. Per tot això, el vocal d’APAC avisa que a partir de l’any 2020 és plantegen començar a denunciar els Ajuntaments i promotors que incompleixin la llei.
Sessió: No iniciada
