L’altre dia veient una pel·lícula em vaig quedar amb una curiositat: ‘argentino’ i ‘ignorante’ tenen les mateixes lletres, si bé en català no seria el cas. Això em va portar a l’ala més radical del rock espanyol, a una gran banda, incompresa per als mèrits que mereix i que es diu Koma.
“Entúbame por compasión, me estoy ahogando en la mierda del pop. Tan ciego voy que no hay color, los mismos bobos con la misma canción”, crida el bo de Brigi, darrerament també reconvertit en baterista del projecte d’un altre gran, El Drogas. “Enchúfate a mi corazón, si sigo en koma se sobrevive mejor, amárgate con mi sabor, mastica y trágame”.
Una lletra destructiva a tot això que vesteixen com a rock i que simplement és ‘poc-rock’ encara que li diguin moltes vegades ‘pop-rock’. Continuo pensant en paraules i amb l’‘eufòria’ m’adono que és un terme que conté les cinc vocals. “Miro la luz del ascensor, por fin me sacan del quirófano, puedo escuchar la conversación, los terminales van al sótano, enchúfate a mi respirador. Si chupas humo chuparemos los dos, amárgate con mi sabor, mastica y trágame”, prossegueix el tema dels navarresos que van triomfar al Festival Medi de Balaguer a l’estiu del 98 quan ja començava a clarejar i ells a tota tralla a l’escenari del riu.
Cal reconèixer que Koma tenen grans discos. I parlant de ‘reconocer’ m’adono que és un verb capicua en castellà ja que es pot llegir per davant i per darrere, com una altra cançó d’aquelles rockeres amb ironia “con la chulería del rockanroll”. Són els jocs del vocabulari, insisteixo, perquè si ordenem les lletres d’una altra manera d’‘argentino’ surt ‘ignorante’… Oh yeah!
