El viatger que en els darrers dies li hagi passat pel cap visitar Cuba, probablement ha tingut la mateixa incertesa que li va sobrevenir a l’autor d’aquest text: Quina realitat es trobaria en arribar a l’illa?
Les notícies sobre la situació del país, de les quals se’n fan ressò els mitjans de comunicació, no ajuden a fer les maletes a correcuita. Al conegut bloqueig que els Estats Units imposen amb els seus aliats vers el Govern de l’Havana, condemnant-lo a sobreviure sota una economia autàrquica, cal afegir haver estat víctima en les darreres setmanes de dos huracans i un terratrèmol, que han malmès una infraestructura energètica arcaica i insuficientment abastida.
Miguel Díaz-Canel, primer successor de Fidel Castro nascut després de la revolució, va rebre fa unes setmanes el viceprimer ministre rus, Dmitri Chernishenko, vestit de militar, per a escenificar que el seu país està lliurant una guerra. “Una guerra per l’energia”, va dir, davant la sorpresa de l’ambaixador del Kremlin. Una batalla que es visualitza massa sovint en les apagades i talls de llum, de les quals no se’n lliura cap població, malmetent la imatge exterior d’un país que veu en el turisme internacional la principal font per redreçar la situació econòmica.
El ministre de Turisme, Juan Carlos García Granda, així ho va expressar en la cloenda del Congrés Internacional de Fepet (Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme) celebrat a Varadero el passat 17 de novembre. Tal vegada, García Grande estava pensant en un cert paral·lelisme amb l’Espanya de Franco, que va tenir en el turisme la principal font d’ingressos els anys 60 i 70, tot i estar sotmesa a un aïllament internacional pel seu caràcter autocràtic i haver de suportar també “campanyes d’intoxicació i ofegament”, que influïen en la visió exterior del país, com deia el ministre. Els lectors que tinguin una certa edat no els hi serà estranya aquesta declaració.
De fet, Cuba, igual que aquella Espanya en blanc i negre, està avui abocada plenament al turisme. L’esforç governatiu en les infraestructures i serveis dels llocs més atractius pel visitant cerquen trobar la millor rendibilitat inversora. Així s’entén que també hi hagi dues realitats: la que vol veure el visitant, que gaudeix del confort que li proporcionen les seves divises, i la de la resta de la població, que millora el seu estatus o s’estanca segons la proximitat d’aquestes zones exclusives. No ens hauria de sorprendre. També a casa nostra l’evolució del turisme de sol i platja va tenir un desenvolupament diferent en l’Espanya interior mancada d’aquests recursos.
Endinsar-se en una Cuba o en l’altra ens colpirà de diferent manera, però malgrat els entrebancs sempre ens farà estimar-la. Per història, cultura, atractius patrimonials i paisatgístics, però principalment per la seva gent, amb la qual ens uneixen tants lligams després de tantes generacions. No cal que m’estengui en explicar l’hospitalitat i caràcter dels cubans, perquè altres ho han fet abans i molt millor que un servidor, el qual només pot ratificar allò que està escrit.
Així doncs, els ressorts de la cadena Melià de Varadero o Trinidad Península són oasis de gaudi i descans a la mesura del turista que busca el luxe cinc estrelles en els seus desplaçaments. Una evasió que fa perdre la noció del temps i que condueix a un paradís de somni.
Però Cuba és quelcom més que un Olimp caribeny de platja i aigües blaves. És un bocí d’història plasmada en els seus carrers i edificis. Contemplar-los permet fer un viatge en el temps a mitjans del segle passat i reviure, per exemple, el romanç cinematogràfic de Robert Redford amb Diane Lane a ‘Havana’, tot recorrent el Passeig del Prado o jugant a pòquer al casino del Lido, hores abans que triomfés la revolució castrista i la màfia nord-americana fes les maletes cap a Las Vegas. I també ens permet recordar Ernest Hemingway recalant en els indrets que ell va popularitzar a la capital: La Bodeguita del Medio, El Floridita o l’hotel Ambos Mundos en són museus. Un circuit que es pot fer amb els vehicles històrics, ara reutilitzats com un altre atractiu turístic, si es vol continuar amb la nebulosa del glamur de finals dels 50.
Malgrat els anys, l’Havana Vella testimonia millor que cap altre indret la petjada hispana a l’illa. Des de la Plaça d’Armes fins a la Catedral i el Parc i Castell del Morro, els palaus de governadors i bisbes o els casals dels colons espanyols establerts a l’illa, com és el cas del Centro Gallego, avui Gran Teatre Alicia Alonso, és difícil trobar-te estrany en aquesta ciutat, controlada des de dalt per l’edifici del Capitoli, que competeix en magnitud i bellesa amb el seu homònim de Washington.
El viatger té altres alternatives si vol apartar-se de les rutes més convencionals. Un desplaçament a Pinar del Río el traslladarà a un oasi de verdor. A Viñales, per conèixer el conreu tradicional del tabac i la seva elaboració, i al Mirador de los Jazmines, per contemplar la vall declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat i el Mural de la Prehistòria
Un itinerari que també convida a navegar per les aigües subterrànies del riu San Vicente, a l’interior de la Cova de l’Indi.
L’aficionat a la natura pot encara complementar el viatge amb una altra aturada al Valle de los Ingenios, a Sancti Spiritus, per visitar els vestigis de l’àrea més gran de conreu de canya de sucre fins al segle passat.
De passada també pot aturar-se a la ciutat colonial de Trinidad, catalogada com a patrimoni mundial per la Unesco, i a Cienfuegos, un assentament francès del segle XIX, que ha deixat l’empremta neoclàssica de l’època en els seus edificis.
En finalitzar el ‘tour’, estic convençut que el turista haurà resolt els dubtes inicials que l’amoïnaven i n’haurà tret conclusions. Dit tot això, l’únic comentari que puc afegir és que no es quedin amb la incertesa i ho provin.
L’esperit aventurer sempre batega en el cor de qualsevol ànima viatgera. No crec que tornin decebuts. I és que, malgrat la foscor del moment, Cuba continua lluint i brillant al mig del Carib. La seva gent i el seu patrimoni els hi donen l’energia necessària per gaudir de llum permanent.
Bon viatge!
