Hè 10 ans, eth 26 d’octobre, auí eth gòi de hèr era conferéncia, coma president der IEA-AALO, ena inauguracion deth cors der Institut d’Estudis Catalans; un aunor qu’agraïsqui ar antic president Joan Domenec Ros. Parlè dera istòria comuna dera lengua catalana e dera lengua occitana e de tres amistats qu’an mercat eth sòn devier: “era amistat entre Balaguer, Mistral e Verdaguer, entre Sarrieu e Condò, e entre Alibèrt, Carbonell e Fabra. Uns catalans, es auti occitans, qu’aueren er objectiu dera lengua occitana, que contribuïren a definir e promòir”. En aqueth acte demanè ath IEC, qu’exercisse de german gran der Institut d’Estudis Aranesi pr’amor qu’açò ei bon entà Catalonha e ei imprecindible entara Val d’Aran e Occitània.
En 2024 viuérem ua amassada conjunta dera seccion filologica deth IEC e der IEA-AALO e eth passat 3 d’octobre gaudírem ua naua etapa des relacions entre es dues acadèmies de lengua. Es presidents Teresa Cabré deth IEC e Jèp de Montoya der IEA-AALO presentèren er acte inaugurau dera delegacion der Institut d’Estudis Aranesi ena sedença der Institut d’Estudis Catalans. Era sala Prat de la Riba ère plia, damb gent de totes es procedéncies, en ua session cargada de testimònis e d’esperances en aguest moment en qu’es nòstes lengües presenten dolentes perspectives. Teresa Cabré e Jèp de Montoya garantizen ua relacion de futur des dues lengües.
Didec Teresa Cabré que “l’entrada de l’IEA-AALO en aquestes dependències no és només un gest simbòlic, sinó una passa decisiva per a la llengua occitana, que d’aquesta manera consolida la seva presència a la capital catalana… Aquesta nova etapa ens donarà l’oportunitat de treballar plegats, amb esperit de cooperació i visió de futur, perquè l’occità continui essent reconegut, promogut i viscut com a patrimoni col·lectiu. Estic convençuda que aquest espai, compartit i obert, serà font de diàleg, de projectes i d’esperances compartides”. E Jèp de Montoya aportèc que “ei damb emocion e fòrça satisfaccion qu’aué acuelhem era inauguracion dera nòsta delegacion en Barcelona. Aguesta actuacion simbolize un pas istoric entara nòsta institucion… Qu’aguest acte sigue eth punt de partida d’ua naua etapa, mès ambiciosa e participativa, ena qu’era nòsta lengua s’afirme encara mès coma çò qu’ei: un tresaur viu, patrimòni de toti. “
Conferencièren Ramon Sistac e Patrici Pojada, es dues persones que compartissen era sua pertenença as dues entitats.
Ramon Sistac, membre, tanben, dera Academia aragonesa de la lengua, hec un repàs pera relacion entre es lengües pròpies d’Occitània e Catalonha, per sua latinitat, pera koiné istorica, pes lexics compartits, pes relacions personaus qu’an existit ath long des ans entre es dus costats dera grincha pirenenca, pes moviments migratòris entre un costat e er aute, pes punts de trobada que mos amparen, pes hèts istorics que voleren unificar es dus territòris, pes incoeréncies administratives qu’a viatges presenten es estats… e aportèc que “independentament de se èm trenta milions o catorze mès setze, ei evident qu’auem un auviatge compartit que cau conservar e, ei mès, fomentar”.
De Patrici Pojada qu’a mès de compromés damb es dues Acadèmies a assomit recentament era notabla responsabilitat de recuperar, coma President, er Institut d’Estudis Occitans en cau remercar tanben, qu’ei membre deth conselh lingüistic deth Congrès Permanent de la Lenga Occitana. Ena sua intervencion titolada Collaborar al servici de la lenga occitana: un projecte per un futur compartit parlèc sus era necessitat dera recuperacion dera consideracion sociau der Institut d’Estudis Occitans e deth besonh e dera sua volontat d’arténher a que sigue era tresau acadèmia en ua relacion establa damb es dues acadèmies que se retroben: “…es cap a un futur convergent plen de collaboracions entre los organismes de promocion de l’occitan que vòli obrar… una rason fondamentala qu’es la de la proximitat istorica, culturala e lingüistica prigonda e consubstanciala de las nòstras tèrras que voldriái ajudar a far viure… coneissi las nòstras flaquesas, nosautres, avèm pas ges de sosten institucional o ben pauc, dependèm totalament del volontariat de militants que comptan pas temps e energia. Es una fòrça, segur, mas aquò basta pas. Totun, coma es lo combat de tota ma vida, i vòli pas renonciar e espèri que nos i trobarem totes amassa”.
Er acte compdèc damb era meravilhosa interpretacion, per Eric Fraj, de dues pèces musicaus, ua damb letra de Robèrt Martí e era auta de Raimbaut de Vaqueiras, eth trobador, que dèren un complement agradiu ar acte.
Dionís Guiteràs, vicepresident dera Deputacion de Barcelona e Xavier Vila conselhèr de politica lingüistica dera Generalitat meteren eth punt finau ar acte inauguraru dera sedença en tot manifestar-se compromesi e solidaris damb era promocion des lengües catalana e occitana e damb eth trabalh, es besonhs e era relacion des dues Acadèmies.
E… seguim demorant es resultats dera EULP der occitan.
