Les fires i mercats celebrats a Catalunya el darrer any van atraure més de 4,4 milions de visitants, fet que representa un increment del 15,5% respecte el 2022. Ho recullen les dades presentades aquest dijous per la Direcció General de Comerç al 31è Congrés de Fires de Catalunya, que se celebra a Calella (Maresme) organitzat per la FEFIC. L’activitat firal també ha anat a més en número d’expositors: el 2023 van participar a les fires 31.750 empreses, un 5,4% més que un any abans. En total, el darrer any es van celebrar 421 fires i mercats, xifra que la FEFIC ressalta com a indicador de la “resiliència” del sector després de la pandèmia. Des del congrés a Calella es preveu debatre com avançar en digitalització, sostenibilitat i inclusió.
Segons les dades exposades des de Calella, les 421 fires del 2023 representen un descens del 3,1% respecte l’any anterior, si bé s’ha precisat que aquesta lleuger rebaixa es deu a què hi ha esdeveniments que són biennals i se celebren en anys parells. Del conjunt de fires i mercats, 350 van ser de caire comarcal, mentre que 58 tenien vocació internacional i estatal.
Pel que fa al detall del nombre de visitants, dels més de 4,4 milions atrets als esdeveniments, 1,6 van ser en actes internacionals i estatals. També van ser aquests tipus de fires les que més van créixer en número d’expositors, passant d’11.481 empreses participants el 2022 a 14.485 el darrer any.
La presidenta de la FEFIC (Federació de Fires de Catalunya), Coralí Cunyat, ha celebrat les “bones xifres” del 2023 i la previsió que enguany siguin 408 les fires i mercats que se celebrin arreu de Catalunya. “Veníem d’un 2019 de rècord, fregant els 500 esdeveniments abans de la pandèmia, així que situar-nos per sobre les 400 fires amb creixement de públic i expositors és un indicador de la bona recuperació del sector”, ha assenyalat a l’ACN.
Cunyat ha apuntat que la pandèmia va ser un “sotrac important” però ha destacat que va servir a les fires i mercats per “aprofitar la situació per millorar en molts aspectes”. En aquest sentit, ha indicat que el sector va posar en valor la presencialitat, “bàsica per captar clients i generar més negoci”, així com la necessitat de treballar de forma més sostenible.
Des del Congrés de Fires també s’han exposat les principals dades del Baròmetre d’Activitat Firal 2024, el qual indica que el 26,8% d’esdeveniments tenen un pressupost superior als 200.000 euros. Prop del 18% es mouen entre els 15.000 i els 30.000 euros, un percentatge que també representa els que tenen un pressupost d’entre 5.000 i 10.000 euros.
Pel que fa a la contractació des de l’organització de la fira o mercat, al voltant del 40% d’actes donen feina directe a entre 4 i 10 persones, mentre que menys del 30% ho fan a entre 11 i 30 empleats. Són gairebé residuals els casos de més de 30 contractacions, i encara menys si es tracta de més d’un centenar. En relació al perfil dels treballadors, en gairebé la meitat d’esdeveniments les dones representen entre el 30 i el 60% de les contractacions.
Mesurant l’impacte econòmic
El director general de Comerç, Jordi Torrades, ha subratllat des del congrés que “Catalunya és un país de fires”, motiu pel qual ha avançat que la Generalitat està treballant en dissenyar una eina que permeti copsar quin és l’impacte econòmic de tots aquests esdeveniments, sigui quina sigui la seva dimensió. Torrades ha assegurat que totes les fires i mercats “tenen un impacte molt rellevant” i ha explicat que l’aplicatiu per quantificar-ho ja està en període de proves.
Al mateix temps, ha assegurat que el sector “encara té molt camp per créixer”, tant a nivell de petites propostes locals com també en fires professionals especialitzades. De fet, ha apuntat que recentment la Generalitat ha rebut la sol·licitud per celebrar dos nous esdeveniments vinculats al sector de l’envaltge i la moda.
Per la seva part, el coordinador de Comerç a la Diputació de Barcelona, Oriol Fernández, ha destacat el suport econòmic i material a tots els ajuntaments per tirar endavant les seves fires, “que en molts casos suposen l’esdeveniment més important de l’any en un municipi”. “Ens interessa molt a tots la continuïtat i afrontar reptes de futur”, ha afegit.
Un suport que ha defensat també l’alcalde de Calella, Marc Buch, que ha assegurat que les fires són esdeveniments amb “importants beneficis socials, de promoció i l’impacte econòmic”. Buch ha instat les administracions supramunicipals a “tenir en compte la circumstancia de cada localitat” a l’hora de donar suport a aquests actes, “perquè a les grans ciutats s’han de seguir captant grans fires, però no s’ha d’oblidar la circumstància personal de la resta de ciutats i pobles”.
Sostenibilitat, digitalització i accessibilitat
Durant els dos dies que dura el Congrés, un dels focus de la setantena d’inscrits gira entorn la innovació al sector firal. En aquest sentit, els organitzadors i les administracions assenyalen la sostenibilitat, la digitalització i l’accessibilitat com els grans reptes a afrontar i, alhora, on hi ha més possibilitats d’innovar.
Pel que fa a la sostenibilitat, per exemple, les fires i mercats es proposen reduir el malbaratament alimentari i fomentar els productes de km 0, així com prioritzar l’ús de materials que siguin el màxim reutilitzables possibles. En el camp de la digitalització, s’han exposat diverses eines que han servit per millorar la gestió de les fires, com una app per valorar l’estat d’ànim dels visitants. En el cas de l’accessibilitat, la FEFIC ressalta que les fires treballen per ser “el màxim igualitàries i inclusives possible”.
“Qualsevol petit aspecte d’una fira pot tenir una vessant innovadora, des de la producció interna fins el muntatge final”, ha ressaltat Coralí Cunyat, que ha celebrat que la trobada de Calella serveixi per posar en comú les experiències de diferents municipis i idear noves propostes de futur.
