Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Creen el primer ratolí de dos pares del mateix sexe que arriba a edat adulta

Aquesta fita permetria que les parelles de dos homes o dues dones podrien ser els dos pares biològics dels seus fills

FOTO_ EFE Ratolins de laboratori utilitzats en experiments científics destinats a la medicina

ARTICLES - ZONA 2

Un equip de científics xinesos especialitzats en cèl·lules mare ha aconseguit crear, mitjançant edició genètica, el primer ratolí de dos pares del mateix sexe que ha arribat a l’edat adulta, en una troballa que descriu aquesta dimarts la revista científica Cell.

Crear un mamífer, en aquest cas un ratolí, de dos pares del mateix sexe no és nou, un equip de recerca del centre Francis Crick de Londres, dirigit pel japonès Katsuhiko Hayashi, va descriure un procediment a la revista Nature l’any 2023 per convertir cèl·lules pluripotents (embrionàries o induïbles) masculines en femenines.

Hayashi i el seu equip van explicar a la Tercera Cimera Internacional sobre l’Edició Genètica en Humans com aconseguien convertir una cèl·lula troncal masculina en femenina. A partir d’aquí, van desenvolupar cèl·lules ovàriques per acabar obtenint òvuls provinents de cèl·lules masculines.

Aquests òvuls podien usar-se per a una fecundació in vitro amb esperma d’un altre ratolí mascle i així obtenir embrions, que es gestaven en una ratolí i donaven lloc a ratolins aparentment normals i fèrtils, els pares dels quals eren dos ratolins mascle.

Els resultats obrien la porta a obtenir ratolins el pare i la mare dels quals fossin el mateix individu, un ratolí mascle, que aportaria esperma normalment i òvuls obtinguts a partir de, per exemple, cèl·lules de la seva pell, per obtenir embrions per fecundació in vitro. En el cas dels ratolins, s’aprofita el fet que tolerin de manera natural la consanguinitat que implica aquest procediment.

El desafiament era que els ratolins bipaterns creats per aquest mètode es desenvolupaven fins a cert punt i després deixaven de créixer.

Un ratolí adult de dos pares

Ara, un treball dirigit per l?investigador Wei Li, de l’Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS) de Pequín, ha superat aquesta barrera recorrent a la selecció d’un conjunt concret de gens implicats en la reproducció per crear un ratolí de dos pares que va viure fins a ledat adulta.

En aquest cas, els científics xinesos han recorregut al procés de gens d’empremta, pel qual només s’expressa la còpia d’un gen d’una persona (ja sigui de la mare o del pare), mentre que l’altra còpia és suprimida.

Els investigadors van modificar individualment 20 gens d’empremta clau mitjançant diverses tècniques, descobrint que no només permetien crear animals bipaterns, que de vegades arribaven a l’edat adulta, sinó que també donaven lloc a cèl·lules mare amb una pluripotència més estable.

“Aquests resultats demostren que les anomalies a l’empremta són el principal obstacle per a la reproducció unisexual dels mamífers”, afirma Guan-Zheng Luo, coautor de l’estudi i professor de la universitat Sun Yat-sen de Guangzhou, Xina.

“Aquest enfocament pot millorar significativament els resultats del desenvolupament de cèl·lules mare embrionàries i animals clonats, obrint un camí prometedor per a l’avenç de la medicina regenerativa”, afegeix l’investigador en un comunicat de la universitat Sun Yat-sen.

Limitacions

Entre les limitacions actuals a l’avenç d’aquesta tècnica, els investigadors reconeixen que només l’11,8% dels embrions viables van ser capaços de desenvolupar-se fins al naixement, i no totes les cries que van néixer van arribar a l’edat adulta a causa de defectes de desenvolupament.

La majoria dels ratolins de dos pares que van arribar a ledat adulta tenien un creixement alterat i una esperança de vida més curta. A més, els ratolins que van assolir l’edat adulta eren estèrils, encara que presentaven una major eficàcia de clonació.

L’equip avança estudiant com la modificació dels gens d’empremta pot donar lloc a embrions amb més potencial de desenvolupament, i la possibilitat d’estendre els mètodes experimentals desenvolupats en ratolins a animals més grans, inclosos els micos.

Una revolució en reproducció assistida?

De prosperar aquesta tècnica, “promouria una veritable revolució a les clíniques de reproducció assistida. I les parelles de dos homes o dues dones podrien ser els dos pares biològics dels seus fills”, assenyala Lluís Montoliu, investigador al Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i al CIBERER-ISCIII en una reacció a l’estudi recollida a la plataforma Science Media Center Espanya.

D’aquesta manera, un dels membres de la parella aportaria l’esperma o l’òvul i l’altre membre de la parella aportaria cèl·lules troncals pluripotents que, seguint algun dels dos procediments (el de l’equip japonès o el de l’equip xinès), acabaria produint òvuls que podrien ser fecundats in vitro.

“Si deixem volar la imaginació, suposant (cosa que és molt suposar) que aconseguíssim superar la consanguinitat màxima, que és viable en ratolins, però no en humans, tant homes com dones, de forma individual, com famílies monoparentals, podrien tenir fills la dotació genètica només en provenia d’ells o elles mateixes”, afegeix

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12