Saúl Craviotto ha entrat enguany en la història de l’esport lleidatà i estatal en convertir-se en l’esportista amb més medalles olímpiques. El bronze aconseguit a París 2024 suposa la seva sisena medalla i una fita inèdita fins ara.
Als seus 40 anys, el piragüista lleidatà establert a Astúries va ser el gran protagonista de la cita olímpica en el canal de Vaires-sur-Marne al penjar-se la medalla de bronze juntament amb Carlos Arévalo, Marcus Cooper i Rodrigo Germade en el K4 500 i superar les cinc que fins ara tenia el també piragüista David Cal.
Encara que no va poder aconseguir l’or anhelat, el lleidatà passa amb lletres d’or a la primera pàgina ara ja en solitari, en afegir aquest tercer lloc a París a l’or en K2 500 a Pequín 2008 (K2 500), una plata en K1 200 a Londres 2012, un or en K2 500 i un bronze en K1 200 a Rio 2016 i a la plata en la capital japonesa en el K4 500.
Craviotto, a més, té la meitat de les medalles que l’esport lleidatà ha aconseguit en tota la seua història. Els seus sis metalls se sumen als dos bronzes que va aconseguir el ciclista Sergi Escobar en els Jocs d’Atenes 2004, el bronze que es va penjar el tenista Albert Costa en dobles juntament amb Àlex Corretja a Sidney 2000 i la plata que van aconseguir en aquesta mateixa cita australiana tres futbolistes, Joan Capdevila, Felip Ortiz i Carles Puyol.
La medalla de Craviotto va ser la única dels esportistes lleidatans que van competir a París tot i que en va haver dos que es van quedar ben aprop de pujar al podi. Miquel Travé ho va tenir a tocar en la prova d’eslàlom, però un desafortunat toc a la porta 14 del recorregut va impedir al palista de la Seu d’Urgell pujar al podi en la modalitat de C1. Travé, que havia estat segon en la semifinal després d’una baixada impecable, descendia marcant els millors parcials per situar-se provisionalment primer a l’espera que ho fes el francès Nicolás Gestin, finalment el campió, però l’incident en aquesta maleïda porta 14 el va deixar sense opcions.
Dos dies després, Pau Etxaniz, donostiarra de naixement però forjat a la Seu d’Urgell, on va viure durant 19 anys i fins al 2020, va ser bronze en K1.
Travé es va treure part de l’espina que tenia clavada penjant-se unes setmanes més tard la medalla d’or en la Copa del Món disputada al Parc del Segre de la Seu d’Urgell. En aquesta mateixa competició, Núria Vilarrubla aconseguia la medalla de plata de C1 en la prova d’Augsburg.
La judoka Ai Tsunoda també va tenir molt a prop el podi olímpic, però va cedir en el combat pel bronze davant de l’austríaca Michaela Polleres. La campiona del món cadet i júnior va ser el bronze al Grand Slam d’Antalya, a Turquia.
Els Jocs Olímpics de París també van assistir al debut de tres de les tres grans promeses de l’esport lleidatà. La nedadora Emma Carrasco, de tot just 18 anys, va firmar una dotzena posició en el global dels 400 metres estils i la quinzena en els 200. Després de dominar les seves distàncies en l’àmbit estatal, també va competir en el Mundial de piscina curta de Budapest, on es va classificar per nedar les dues finals.
La també nedadora Paula Juste va debutar en uns Jocs formant part del relleu espanyol 4×200 lliures que no va poder aconseguir el bitllet per a la final després de tancar la ronda classificatòria en quinzena posició amb un temps de 8’00”23.
L’atleta Berta Segura va realitzar un debut històric en els seus primers Jocs, on va ocupar la cinquena posició de la primera sèrie (3:28.29) amb el relleu espanyol femení de 4×400 metres, marcant el millor dotzè temps de la general.
La lleidatana també va concloure la final del relleu 4×400 en els Europeus de Roma en la setena posició amb l’equip espanyol. Malgrat que la distància amb les medalles va estar gran en la final, això no és un impediment per valorar de magnífic el campionat de la velocista, tant amb el rècord d’Espanya assolit en les semifinals amb les seves companyes, com amb l’experiència individual, classificant-se per a les semifinals dels 400 metres.
L’esquiadora Laia Sellés va arrancar l’any amb un triplet d’ors en el Campionat d’Europa de Flaine en les disciplines d’individual, vertical i esprint de la categoria sub-18. A més, l’esquiadora de Lles de Cerdanya va aconseguir el subcampionat de la Copa del Món després de pujar diverses vegades al podi.
Al seu torn, Jaume Pueyo es va convertir en el primer espanyol de fons a aconseguir un top 30 en la prova esprint d’una Copa del Món, després d’acabar setzè a Minneapolis, resultat que milloraria dies després al ser desè a Finlàndia.
Una de les notícies de l’any va ser el retorn al màxim nivell de Marc Márquez. El de Cervera ha tornat a sentir-se pilot i competir per les victòries. A Motorland Aragó va tornar a pujar a dalt de tot del podi 1.043 dies després de la seua última victòria i va acabar l’any en tercera posició del Mundial amb tres victòries i deu podis.
