Detectar plagues als cultius i problemes amb el reg, aplicar tractaments fitosanitaris selectius o ajudar els operaris a carregar i traslladar la fruita són només algunes de les tasques que els robots i els vehicles autònoms poden assumir perquè l’agricultura sigui més tecnològica i rendible.
I no és ciència ficció. Desenvolupar aquests prototips és un dels objectius del Centre d’Automàtica i Robòtica (CAR), un centre mixt del CSIC i de la Universitat Politècnica de Madrid, els investigadors dels quals dissenyen projectes tecnològics basats en intel·ligència artificial i robòtica per solucionar reptes socioeconòmics com els de l’agricultura, un sector estratègic altament divers.
Espanya, que compta amb més de 23 milions d’hectàrees de superfície agrària útil (gairebé la meitat del terreny nacional), s’ha consolidat com a potència agroalimentària de la Unió Europea (és el segon país exportador d’Europa).
I encara que l’agricultura familiar principalment dedicada al cultiu de secà continua sent majoritària amb gairebé el 70% de la superfície agrària, el sector s’ha anat transformant i ja compta amb nombroses explotacions de mida mitjana, com hivernacles i cultius de fruites, hortalisses o vinyes, que “la majoria estan altament tecnificades”, explica a EFE la investigadora principal del Grupo de Percepción Artificial del CAR, Ángela Ribeiro.
Però, en l’actual context de canvi climàtic, tots afrontaran les mateixes amenaces: la sequera, la desertificació i les plagues, que ja estan posant en risc els cultius i exigeixen la modernització agrícola.
El cotxe autònom per A inspecciONS
Buscar solucions basades en la intel·ligència artificial i la robòtica és un dels objectius del Centre d’Automàtica i Robòtica (CAR). Un dels prototips desenvolupats en aquest centre de recerca públic és un cotxe autònom equipat amb sensors que es mou de manera totalment autònoma i segura i que revisa el cultiu seguint una ruta prèviament planificada.
El vehicle, equipat amb sensors i un GPS de gran precisió, monitoritza els cultius en funció de les necessitats del pagès o l’explotació a la recerca de problemes que posin en risc una zona, com ara una fallada del sistema de reg o una plaga.
Aquest prototip, desenvolupat a partir d’un Renault Twizy, segueix una ruta específica per fer la cobertura de les diferents zones d’un cultiu i detectar problemes i, per això, “pren imatges georeferenciades que s’analitzen al mateix ordinador del cotxe o que van al núvol a través de telefonia mòbil amb les coordenades exactes del lloc on cal arreglar el reg o aplicar un tractament”.
D’aquesta manera, no només és possible controlar l’explotació sense necessitat d’estar passejant-se pel cultiu, sinó que a més pot vigilar condicions específiques, segons l’època, les condicions meteorològiques o les amenaces concretes que són detectades per la intel·ligència artificial.
El vehicle, que s’ha provat al camp i està preparat per esquivar obstacles, està llest per comercialitzar-se amb un cost “bastant assumible” (uns 15.000 euros, segons els sensors que porti instal·lats) i “permet vigilar tota una explotació agrícola de manera eficaç i altament especialitzada”, destaca la responsable del CAR.
Els reptes del futur
Per als propers anys, els reptes del CAR en els robots d’ajuda a la verema és assolir “que treballin de forma fiable en entorns agrícoles reals, on el terreny és irregular, les condicions de llum i clima canvien molt, i la vegetació dificulta la percepció i navegació autònoma”. Un altre repte és treballar en la interacció segura i eficient amb les persones durant la recol·lecció, afegeix.
En els vehicles autònoms Twizy, tot i això, el principal desafiament és aconseguir una navegació autònoma robusta en camins agrícoles on “moltes vegades no hi ha referències clares, GPS fiable o mapes precisos”.
Un robot autònom per a la verema detecta i manipula raïm amb la maduració òptima
El Centre d’Automàtica i Robòtica (CAR) compta a més amb un altre prototip, un robot autònom semblant a un rover d’exploració planetària, que segueix l’operari en la recollida de la fruita i que alleugereix enormement les dificultats del treball físic. “La part que requereix més esforç recau en el robot, que s’encarrega del transport de la caixa on es diposita el producte collit estalviant molts esforços al treballador”.
Amb ell, ja no cal que el treballador tingui certes condicions físiques, sinó que sàpiga fer una recollida selectiva adequada, cosa que un robot no pot fer eficaçment en tots els casos “perquè hi ha aspectes de la maduració d’una fruita (el color i l’aroma) que impliquen diversos sentits, així com una manipulació curosa del futur, habilitats que té l’ésser humà i que les màquines no poden substituir actualment”.
“La idea no és reemplaçar la mà d’obra humana, sinó ajudar que la seva feina sigui més lleugera i especialitzada”, subratlla la investigadora principal del Grupo de Percepción Artificial del CAR, Ángela Ribeiro.
Però a diferència del vehicle autònom, que té un cost assumible, aquests robots poden costar entre 15.000 i 30.000 euros cadascun però, a més, cal tenir una flota i això “ja deixa de ser rendible”, almenys els primers anys.
Ribeiro creu que una possible solució seria crear una filial del CSIC que proporcionaria la flota de robots de lloguer als agricultors “igual que ara lloguen recol·lectores”, explica la investigadora.
