Aquests darrers dies només faig que trobar-me amb la Susan. Malgrat els vint anys que va fer mutis pel foro, la Sontag no descansa. Segueix fent-se llegir, i escoltar, i veure. Multiversa gens perversa, però sí que maliciosa, Susan sempre està en contra d’alguna cosa. Per exemple, a ‘Contra la interpretación’ (Random House, 2014) planta cara als intel·lectuals que busquen separar el ‘contingut’ de la ‘forma’. Amb semblant dissecció, resulta que l’obra d’art desapareix i l’art per l’art es fa fonedís. Segons la Susan Sontag, interpretar és empobrir, reduir el món per instaurar un univers ombrívol de significats. Convertir el món en aquest món milfulles. ¡Com si n’hi hagués un altre!, exclama. Per tant, Sontag no està gens a favor dels que escrivim crítiques sobre les pel·lícules, pobres. Altra cosa és fer-ho a partir d’uns fets que han succeït. En això, la polemista Susan, ¿està d’acord amb el que va deixar escrit Friedrich Nietzsche, quan a que ‘No hi ha fets, només interpretacions’? Per tant, la vella dita llatina del ‘Res non verba’ a fer punyetes. Ben mirat i traduït al català que ara es porta, ‘Fets, no paraules’, només és qüestió de córrer la coma una paraula enllà, a la dreta, ‘Fets no, paraules’ i la cosa varia de sentit. La propera vegada que topi amb la Susan li preguntaré com veu el conflicte a Gaza.
Sessió: No iniciada
