Després de la breu incursió en el món ciclista de la setmana passada, torno a l’àmbit del mar, font inesgotable d’anècdotes viatgeres. Anècdotes tristes, com quan a l’illa de Milos vam comprar els tiquets per fer un creueret en una bonica taverna marinera, que en ple estiu romania closa. Vam preguntar al venedor el motiu del tancament. “Problems”, va respondre lacònicament amb cara de pocs amics. La resposta ens va deixar força intrigats però, ja embarcats i des del mar, vam descobrir la magnitud de la tragèdia: la meitat de l’establiment s’havia esllavissat brutalment penya-segat avall! Aleshores el senyor ens va caure una mica més bé, tot i que el que realment va caure bé va ser la taverna mateixa. Anècdotes surrealistes, com la parelleta italiana que va desembarcar a Megisti amb una flamant motoreta, només per descobrir que en aquell illot no s’hi podia circular perquè només hi havia un poble i cap carretera. O anècdotes divertides: a la badia irlandesa de Dingle animaven els turistes a fer sortides en barqueta per veure un dofí anomenat Fungie. Vam sortir en llanxa, però ja tornàvem a port i no havíem vist ni una trista sardina. Però vet ací que, sospitosament en el darrer moment, apareix en la llunyania una mena d’aleta sobre el mar. Més d’un vam pensar el mateix: ja han tornat a aviar al submarinista oficial amb l’aleta de plàstic enganya-turistes. I és que, en el fons (del mar, en aquest cas), tot és negoci.
Sessió: No iniciada
