“De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar”. Malgrat el refranyer, i si parlem de viatges, el mar sempre ha estat font d’anècdotes curioses. A Grècia, en el primer viatge nocturn en ferri, em va sorprendre les curses per pujar-hi, donada la gran capacitat d’aquestes naus per acollir viatgers. Després t’adones del perquè de les corredisses: les preuades –i limitades en nombre– butaques interiors, la manera més plàcida de passar la nit sense haver de pagar cabina (hi ha famílies que en pujar envien els xavals, sempre més àgils, a ocupar-les). L’altra opció és dormir tirat en qualsevol racó, sistema bastant incòmode, sobretot si uns noiets es passen l’estona jugant amb una escurabutxaques sorollosa (farts del guirigall, en un viatge hi vam penjar un cartell artesanal d’“out of service”, truc que ens va proporcionar una certa tranquil·litat, fins que els marrecs van descobrir l’argúcia). La situació més surrealista, però, es va produir durant la travessa entre Rodes i Megisti en el vell vaixell “Panormitis”. Observàvem des de coberta el pont de comandament, on el capità controlava atentament la perillosa ruta nocturna, farcida d’illots, ajudat de la típica pantalla de radar on es van il·luminant els obstacles. Tot d’una el monitor va fallar i va restar a les fosques. Vam quedar garratibats. La solució? Trompada a la pantalla i el trasto va tornar a funcionar. Ja ho diuen, en situacions apurades, a vegades cal donar un cop de puny sobre la taula!
Sessió: No iniciada
