El gran Clint Eastwood compleix avui 95 takos, una edat que no està a l’abast de qualsevol i menys arribant a nonagenari en bona forma física i sense parar de treballar. Aquest antiheroi taciturn, de voluntat de ferro i aparentment indestructible passa el seu temps al ranxo de Carmel i quan el seu amic el cantant de country Tobi Keith li va preguntar què feia per seguir tan fantàstic a la seva edat li va contestar que “quan m’aixeco cada dia, no deixo entrar el vell”.
Aquest actor, director, productor, músic i compositor de 1,93 d’estatura es va iniciar a la televisió, compaginant el treball d’intèrpret amb el de netejador de piscines. Li va costar molt consolidar-se a Hollywood perquè era massa alt i esquinçat i fins i tot alguna vegada va ser rebutjat per tenir la nou massa gran.
Però als 60, amb els 30 anys ja complerts, es va convertir en estrella com a ‘home sense nom’ als ‘spaghetti western’ que Sergio Leone va dirigir a Espanya. Ja als 70 va explotar el seu costat més dur com Harry Callahan a la saga de ‘Harry el sucio’. El 1971 va debutar en la direcció amb ‘Escalofrío en la noche’ i des de llavors, amb Malpaso com a productora, s’ha convertit en el cineasta més valorat per la crítica i més apreciat pel gran públic.
Eastwood també és un apassionat de la música, sent els seus gèneres preferits el jazz, el blues, el rhythm’n’blues, la música clàssica i el country, encara que per mi si hagués apostat més pel rock ja seria el que no va més. Per cert, Metallica utilitza “El éxtasis del oro” que Ennio Morricone va compondre per a “El bueno, el feo y el malo”, com a introducció als seus concerts des del 1983. Congratulations… Oh yeah!
