El dia 5 de febrer proppassat al calendari tradicional era el dia de Santa Àgueda o Àgata, una xiqueta de Catània, verge i màrtir del santoral cristià. A les nostres comarques se celebra encara una vella tradició segons la qual aquell dia manen les dones. Un canvi de rol que ara no sembla important però que antigament atorgava –per un dia– la vara d’alcalde a les dones i deixava els marits a casa fent el dinar o la bugada mentre elles anaven al ball. Processons i benediccions a part, elles s’aplegaven en una festa sense homes i ells, en tot cas, havien d’estar al seu servei. Aquest dia de les dones instituït com una cessió graciosa del patriarcat molt abans de qualsevol feminisme sembla que recull l’herència d’unes festes romanes, les “matronalia”, on es capgiraven les funcions atorgades a cada gènere. El patronatge escollit per la cristianització posterior recau precisament en una jove siciliana torturada amb una atrocitat sexualitzada que encara fa estremir quan en veiem la representació als retaules.
Ara no cal cap data concreta per veure que a molts pobles, les úniques activitats col·lectives socials o culturals són protagonitzades per les dones. Les associacions de dones són arreu les garants de molts patrimonis i tradicions, a més de ser un espai que genera accions solidàries i hàbits saludables. Però això no vol dir que les grans decisions siguin seves perquè en molts casos es tracta de nous àmbits de servei a la comunitat i de sororitats redescobertes, però no tant d’accés al poder. El mateix dia de santa Àgueda es va escaure a Lleida un partit entre les esforçades futbolistes de l’AEM i les noies del Barça F. Va ser una gran festa que es mereixia, com han dit els mitjans, l’esport femení i un club centenari, l’AEM que hi ha apostat seriosament portant l’equip al nivell d’un primera i creant afició com la que omplia la graderia. L’esport és un altre àmbit en què s’hi han anat incorporant les dones malgrat les discriminacions, acudits i agressions que tenim ben presents.
Aquest dimecres passat, amb unes deu mil persones al camp d’esports, no vaig sentir insults, vaig veure un futbol força correcte, un públic jove entusiasmat i una companyonia envejable entre les jugadores. Potser seria bo celebrar més les Àguedes i aprendre de les noies un comportament esportiu, educador i menys violent que el que trobem en altres camps.
