Tant pels especialistes com pels simples passejants, no és cap sorpresa que les muralles del Turó de la Seu Vella es troben en un estat lamentable des de fa temps. Els motius són molts i diversos. Es tracta d’unes construccions fetes amb molt mala llet, movent terres amb pressa, canviant la fesomia d’un indret que en bona part abans eren edificis i carrers. El folre dels murs que ara veiem es va fer amb molts dels carreus dels nobles edificis del barri gòtic. Aquest conjunt fortificat va suportar quatre grans guerres amb les seves bombes demostrant que, malgrat tot, era una ciutadella sòlida, potent i ben armada. La mala intenció original –pels lleidatans va suposar una destrucció irreparable i un greu càstig- no treu que l’obra complís les seves funcions. Coneixem altres defenses anteriors però el conjunt de muralles modernes s’inicià a mitjans del 1600. Des del 1707 amb el tancament de la Seu al culte, tot va ser una zona exclusivament militar que es va anar edificant fins al primer quart del segle XIX i mantingué aquest ús fins a mig segle XX. Fins al 1948 (quan es va estrenar Gardeny) hi havia un manteniment general de paraments, túnels, troneres o canoneres, garites i portes. La mà d’obra barata (soldats, a vegades els presoners…) i els enginyers militars com el mateix Francesc Macià que en va fer un plànol amb gran detall el 1905, en tenien cura.
La ingent construcció va tornar a la ciutadania, representada per l’Ajuntament. Hi ha una urbanització més adient als nous usos, amb restauracions i consolidacions que no han estat prous, ni continuades ni homogènies. Les agressions del temps i de la gent, en canvi, han augmentat. El més greu ha estat el manteniment escàs o inexistent dels vells paraments, especialment dels coronaments que protegeixen els murs de l’aigua i l’erosió. S’han succeït propostes, convenis i projectes, alguns al calaix de l’oblit. La darrera planificació general del conjunt és un pla especial que acaba de complir 30 anys i que encara no s’ha resolt. Hi ha plans inacabats, subvencions perdudes i pendents, altres que no s’han explorat ni estudiat… i el més fàcil és buscar culpes. Podem fer-ne col·lecció. Poseu-m’hi també, si voleu.
El cas és que som una comunitat molt poc conscient i molt poc responsable del llegat valuós que ens explica. Cauen pedres perquè ens les tirem a la teulada.
