A compdar des darrèrs Cimalhs, aqueri que parlauen deth mau estat dera lengua occitana en Catalonha o milhor dit deth sòn estat de desaparicion e aqueth aute que comentaue es actituds segregadores, fracturantes e marginantes de bères politiques lingüistiques, quauqui lectors m’an adreçat escrits. Era majoria des corrèus an estat d’indignacion e quauqu’uns an manifestat era ràbia damb paraules pòc edificantes e inclós damb insults adreçadi a dirigents; causa que m’agradarie evitar.
Recuelhi bèra apinion sense citar as sòns autors, pera discrecion que sò obligat de respetar.
N’i a un que me ditz: “Recordo que l’any 1978 vam fer unes colonies amb els nens de la meva escola a l’Aran. Una de les activitats va ser fer una enquesta sobre l’occità… ens va donar… un 60% d’us [habitual] de l’occità… demostratiu que fa 47 anys l’occità era una llengua usual a la Vall… El carro va pel pedregar”.
O aqueth aute que ditz “…dempús de liéger eth Cimalh t’encoratgi a que pogues parlar sus eth papèr des escòles mairaus en aprendissatge der aranés, non sonque as hilhs des aranesi, senon as nauvengudi, un papèr qu’aue en dia podem díder qu’ei inexistent”.
Tanben m’an escrit o comentat de paraula institucions, associacions… qu’actuen en favor dera lengua occitana e que diden qu’an experimentat un mensprètz per part des institucions, que non se les escote, que non se les ajude… M’è sorprés pr’amor qu’era afronta en encastre dera promocion lingüistica ei mès espandida, mès generalizada que non pas er estímol deth dialòg, dera cooperacion, der “amassem-mos toti entà gésser d’aguest problèma, se volem sauvar era lengua”.
Se reclame ua reaccion, ua actuacion enes diuèrsi encastres sociaus, se vò un programa d’actuacions, abans d’assomir completament qu’aguesta ei ua batalha perduda. Cau ua estructura e subertot cau ua implicacion collectiva, ua participacion des diuèrsi sectors sociaus en un plan generau d’intervencion.
En Catalonha an hèt un Pacte Nacionau pera Lengua qu’entre es sòns objectius i a eth d’amassar a toti es actors sociaus, a toti, ena línia de protegir era lengua catalana. Entar occitan non s’a hèt arren de semblant.
Rebrembi quan en 1997 eth Conselh Generau d’Aran aprovèc e publiquèc enes diaris oficiaus eth Reglament deth Conselh Sociau der Aranés.
Ère un òrgan d’assessorament, consulta e implicacion sociau dera politica lingüistica. Ère composat per representants de cada ua des associacions culturaus araneses, per representants des mèstres e des professors der Institut d’Aran, per un vocau de cada Ajuntament, un representant des foncionaris dera administracion locau, representants des clubs esportius, vocaus des organizacions empresariaus de torisme e ostalaria, representants der archiprestat e des associacions agropecuaries, vocaus des associacions esportives e de caça e pesca, representats der espitau e dera sanitat, membres dera Guardia Civiu, des Mossos d’Esquadra e dera Policia, vocaus des sindicat, des empreses d’esquí, de corrèus e per d’auti.
Eth president ère eth Sindic d’Aran e incorporaue tanti vicepresidents coma grops politics auessen representacion en Conselh Generau. A mès incorporaue quinze vocaus a propòsta deth president e vicepresidents pertenhents a diuèrsi encastres dera societat aranesa o persones destacades peth sòn especiau interès o dedicacion ar occitan. Eth Conselh Sociau s’amassaue dus viatges ar an e foncionaue, tanben, per ponéncies sectorializades (marc legau, sanitat, ensenhament, mieis de comunicacion, torisme…).
Diuèrses ponéncies produïren propòstes e documents que dempús se canalizèren des d’ua actuacion institucionau. Era activitat, eth foncionament deth Conselh Sociau, promoiguec un ambient sociau de concienciacion e d’estímol, pendent quauqui ans. En Conselh Sociau intervengueren mès de cent persones residentes ena Val d’Aran.
En aqueri moments ena Val d’Aran i viuien mens de 7.000 persones. I participèren mès der 1% dera poblacion; I auie gent de toti es sectors e de totes es condicions, tanben d’aqueri qu’an era imatge de sonque parlar castelhan, però que i volien èster entà ajudar ena recuperacion der occitan: entà èster mès aranesi. En 2000 coma resultat des amassades, des acòrds en Conselh Sociau, eth Conselh Generau aprovèc eth Plan Generau de Normalizacion Lingüistica damb aplicacion, damb actuacions en encastres fòrça diuèrsi.
Durèc pògui ans; eth temps e es cambis politics le deishèren inactiu; mentres durèc se viuec ua sensacion sociau de sensibilitat pera lengua. Ara, ei vigent però non s’emplegue!
Didetz-li coma volgatz; Pacte Nacional, Conselh Sociau… coma volgatz, però ei urgent que bèra institucion comence a liderar era actuacion des diuèrses organizacions e estaments sociaus e qu’estructure un plan generau d’intervencion qu’arribe enquiàs estrates mès simples dera societat.
Cor prèssa! Díder, coma diden quauqu’uns, qu’encara se pòt sauvar però non hèr cap de moviment, ei ignorar, ei era mòrt. Cau començar per amassar a toti.
