La simbologia franquista encara és present arreu de Catalunya. Més de 2.000 elements es mantenen encara visibles en monuments, retolacions de carrers, cementiris o plaques d’habitatges, entre d’altres. Segons les darreres dades del cens del Banc de la Memòria Democràtica -amb dades de tot el territori excepte Barcelona- i del cens elaborat per l’ajuntament de la capital catalana -actualitzat per darrer cop el 2010-, a Catalunya encara es mantenen 2.069 símbols franquistes. Els dos censos registren un total de 4.217 símbols, dels quals 2.148 consten com a retirats, mentre que una quarta part es manté de la mateixa manera que en l’època franquista. Entre els que es mantenen, hi ha el polèmic monument a Tortosa, amb la retirada judicialitzada.
En el marc de la reunió aquest dijous al Parlament de la ponència que ultima la llei de memòria democràtica, que fixa la retirada de símbols franquistes i preveu sancions per danys a fosses i enaltiment del franquisme, a Catalunya encara s’exhibeixen 1.078 elements de la mateixa manera que es trobaven en l’època franquista. La resta, o bé no consta el seu estat, o bé s’han modificat, senyalitzat o reinterpretat. És el cas, per exemple, del monument que es troba a Tortosa, que al Banc de la Memòria Democràtica consta com a modificat, senyalitzat o reinterpretat. En una cinquantena de casos, els símbols consten com a vandalitzats o destruïts. Molts dels símbols daten dels anys 50, més d’un terç del total.
El gran gruix dels símbols franquistes que encara es mantenen a Catalunya són plaques d’habitatges, exhibides majoritàriament a les façanes dels edificis amb la icona del jou i les fletxes, la representació d’una casa i les sigles INV, en al·lusió a l’Instituto Nacional de la Vivienda. Segons les dades dels dos censos, entre els símbols franquistes no retirats el 78,2% són plaques d’habitatges.
Entre la simbologia també hi ha relleus, gravats i inscripcions (131), monuments (71), creus (46), retolacions de carrers (45), tombes i làpides (38), grafits o rètols pintats (18), o bé forges (16). Entre els monuments destaca el de Tortosa, erigit el 1966 al bell mig del riu Ebre per commemorar la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre. El cas d’aquest monument, de gairebé 30 metres i inaugurat pel dictador Francisco Franco, ha estat marcat per diversos fronts judicials en els darrers anys, entre ells els recursos presentats per entitats contràries a la seva retirada o els litigis sobre la licitació de les obres. Actualment, el recurs contra la llicència d’obres per a la retirada del monument continua obert i, per tant, el desmantellament del monòlit queda a expenses de la decisió judicial sobre la validesa de la llicència d’obres o de la llei catalana de memòria democràtica.
A banda del de Tortosa, al cens del Banc de Memòria Democràtica consten 66 monuments més franquistes als carrers de municipis, cementiris o als marges de les carreteres. Al cementiri de Banyoles hi ha un monument amb una creu que inicialment recordava els morts franquistes i que després es va reinterpretar per recordar els morts de tots els bàndols. De semblants també hi ha als cementiris de Premià de Mar, Viladecans, Reus, Lleida o Girona.
També hi ha monuments que es troben a marges de carreteres, com a Lliçà d’Amunt o Calldetenes, amb un monument de pedra que recorda els morts del bàndol franquista durant la Guerra Civil. També s’hi troben làpides mortuòries, com ara a Sant Miquel de Campmajor on hi ha una làpida que recorda un alemany mort a conseqüència del captiveri a la presó del Collell. A Garriguella també es troba una estela funerària en memòria d’un aviador de la legió Còndor.
En nuclis urbans, a Tarragona hi ha un monument d’uns tres metres amb una creu que té en relleu l’escut amb l’àliga franquista, mentre a Terrassa es manté el monument d’Alfons Sala, homenatjat a l’inici de la dictadura i al qual es va dedicar el monument el 1950 cinc anys després de la seva mort. Alguns dels monòlits en nuclis urbans s’han modificat, com ara el dedicat als caiguts a Sant Boi de Lluçanès, reconvertit en font pública.
Banyoles i Reus, els municipis amb més símbols franquistes
Els municipis amb més símbols franquistes sense retirar són Banyoles (194), Reus (189), Palamós (169), Barcelona (160), Sabadell (122) i Girona (118). En el cas de la capital del Pla de l’Estany, la pràctica totalitat dels símbols de la dictadura són plaques d’habitatge, a excepció d’una desena de rètols de carrers i un monòlit amb una creu esculpida al cementiri del municipi. Pel que fa als vestigis franquistes encara presents a Reus, la segona població que en té més, es repeteix la mateixa tònica: gairebé tots són plaques d’habitatges, excepte cinc rètols de carrers i un monòlit de pedra en forma d’obelisc originàriament amb símbols franquistes, ara retirats.
Per comarques, el Barcelonès (265) és la que més símbols franquistes manté, seguida del Baix Empordà (229), Pla de l’Estany (197), Baix Camp (192), Vallès Occidental (187) i Baix Llobregat (158).
Símbols franquistes a Barcelona
Segons el cens de l’Ajuntament de Barcelona, el 2005 hi havia a la ciutat 231 símbols franquistes, dels quals 145 eren relleus i 68 plaques d’habitatge. Nous Barris era el districte amb més elements franquistes, amb 120, seguit de Sant Martí amb 83 i Ciutat Vella amb 11.
En la revisió feta dos anys després, i la darrera disponible, es mantenien 160 símbols, dels quals 104 eren relleus i 41 plaques d’habitatge. Així, en dos anys es van retirar 71 elements, dels quals 41 eren relleus i 27 plaques d’habitatge. La majoria dels símbols retirats van ser a Nou Barris, un total de 67.
Amb la retirada de bona part dels elements franquistes que hi havia a Nou Barris, Sant Martí esdevé el districte amb més símbols franquistes, després d’haver-ne retirat només un respecte al 2005. En segon lloc se situa Nou Barris amb 53, seguit de Ciutat Vella amb 11, la mateixa xifra que el 2005. De fet, Ciutat Vella, l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi són els únics districtes on no es va retirar cap símbol franquista entre el 2005 i el 2007.
El 51% dels símbols ja s’han retirat
Del total de 4.217 símbols franquistes registrats en els censos més actuals, més de 2.000 consten com a retirats. Es tracta, en tot cas, de les darreres dades disponibles. El cens de l’Ajuntament de Barcelona està actualitzat per últim cop el 2010 i el del Banc de la Memòria Democràtica va fer una gran revisió el 2019, i es va actualitzant quan es reporta algun canvi.
Així, segons les darreres dades disponibles, han desaparegut el 50,9% del total de símbols franquistes a Catalunya, pràcticament tots, plaques d’habitatges. A l’Hospitalet de Llobregat se n’han eliminat 439; a Lleida, 365; a Tarragona, 188; i a Cornellà de Llobregat, 102. Aquests quatre municipis acumulen la meitat de les plaques que s’han retirat de la via pública.
D’altra banda, han desaparegut una desena de monuments i monòlits. Per exemple, el del Coll del Moro, a Gandesa, que va anar a terra fa una dècada. Es tractava d’una estructura de pedra de quatre metres on hi havia l’escut franquista i el lema ‘Una, grande y libre’. Un bloc de pedra de més d’un metre també es va retirar a les Franqueses del Vallès, així com un monument a Vilassar de Dalt que conservava una creu de ferro.
