Justament aquests dies se celebren els 25 anys de la creació de la colla que va situar Lleida al mapa casteller. De ben segur no són els millors per celebrar, però sí per rememorar la seva història i albirar el seu futur.
Va ser al març de 1995, expliquen a LA MAÑANA alguns dels fundadors, quan algunes persones, entre ells Jacinto Pèrnia, president de l’Orvepard, Andreu Pérez, el regidor de cultura Antoni Llevot o Eugeni Nadal, van fer la primera reunió. La il·lusió va fer que tot anés molt ràpid; després d’una crida mitjançant cartells per la ciutat, es va fer la primera assemblea amb una vuitantena de socis, els primers assajos i, després de carregar un pilar de quatre a Pardinyes amb les colles de Cornellà i Gelida -que van esdevenir els padrins-, van realitzar la primera actuació de la història al setembre de 1995 a Agramunt, encara amb camisa blanca, amb els Castellers de Barcelona.
La història del bordeus és ben curiosa. En una votació per escollir el color va guanyar el blau, molt de moda “per la trajectòria que portava l’equip de futbol de Lleida”, però les dificultats per trobar el suficient nombre de camises va fer que es decantessin pel que ha acabat esdevenint una de les senyes d’identitat.
La colla ha tingut molts llocs per fer assajos, començant per l’Orvepard, el pavelló de Cappont o el hall del pavelló 11 de Setembre, abans d’arribar a l’actual local situat l’antic convent de Santa Clara, al carrer Lluís Besa, que ja va ser “el primer nostre” i que van anar arreglant per adaptar-lo a les seves necessitats, fet que va potenciar la colla i va permetre un important creixement. D’aquesta manera, els Castellers de Lleida van entrar en una de les seves millors èpoques, també quant al nivell dels castells assolits. Les millors construccions fetes pels lleidatans són el 2 de 8 amb folre i el pilar de 7 amb folre (només carregat). I també han fet dues proves de 3 de 9 amb folre, “que no han sortit bé”.
De cara al futur, un dels principals objectius seria recuperar el nivell d’anteriors temporades i “sovintejar els castells de vuit”. “En una temporada van fer tres tripletes-3 de 8, 4 de 8 i Torre de 8 en una mateixa actuació-”, expliquen. Per això, el més important és la quantitat de gent. “Sempre es necessita més, quants més siguem més grans es poden fer els castells i amb més seguretat. I recorden algunes de les fites de la colla, com un 5 de 7 a Agramunt, “la nostra segona plaça”, una Torre de 8 a Serrallo “que no ens esperàvem”, o el fet d’atrevir-se a fer castells amb folre. També, alguns dels viatges a l’estranger, amb actuacions a Amsterdam, Lisboa, Frankfurt, París o Verona, “que va ser espectacular”.
En aquest moments, els lleidatans desplacen entre 100 i 150 persones en cada actuació, però els assajos són vitals, “si no, no serveix de res anar 500 a una actuació”. Per sumar gent, la colla no escatima esforços i reforça la seva presència en escoles i a través de tallers dirigits a persones de totes les edats, un fet que els castellers destaquen com un tret distintiu. “Aquí hi cap tothom, gent gran, jove, alts, baixos, escombriaires, metges, quan estem aquí tenim un objectiu i som del mateix equip”, presumeixen.
La colla ha viscut fa poques setmanes un canvi total en la direcció, que ha dut a Pau Bonet a la presidència, substituint Carles Puig-gros, i a Marc Giné i Marc Perea com a cocaps de colla, rellevant a Llorenç Llaberia. El president,que no fa ni un any que és membre de la colla, explica que aquesta ja és una tendència actual en diferents colles, “perquè cada cop requereix més esforç aquesta tasca” i explica que els seu objectiu principals és “seguir augmentant el volum i la implicació de la gent, que se sentin la colla com seva”.
El sCastellers de Lleida, a més de les actuacions, sempre tenen al cap l’objectiu de difondre la cultura castellera i en aquest sentit tenen una gran presència en la ciutat participant en activitats com la Cursa de Llits, el Carnestoltes, l’Obert Centre Històric, la Batalla de Flors o el Cucalòcum, “on tenim un inflable pels infants i d’on hem aconseguit alguna canalla” i amb iniciatives solidàries, com la col·laboració amb el Banc d’Aliments que fan a través del seus tallers, que es poden pagar amb aliments. A més, els Castellers de Lleida va ser la primera entitat que va treure la imatge de Sant Anastasi per la Festa Major, de la mà de qui també va ser la primera dona en fer-ho, Marta Santacana. I també “fem caliu amb concerts, calçotades, anem a inauguracions de carrers o places; creiem que portem el nom de Lleida d’una manera bastant lloable”, diuen.