Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Castella i Lleó frena els ‘honors’ al monument dedicat al general que va reprimir el Pallars Sobirà

El Govern autonòmic descarta declarar Bé d’Interés Cultural l’Águila de Sagardía, ubicada a Puerto del Escudo, a Burgos

ARTICLES - ZONA 2

El Govern de Castella i Lleó tenia sobre la taula la possible declaració de l’Águila de Sagardía, com a Bé d’Interés Cultural. Al monument, ubicat al Puerto del Escudo, entre Burgos i Santander, hi ha escrites les batalles que va guanyar aquest militar franquista. Al Pallars Sobirà, però, també se li atribueix una dura repressió que va acabar amb la vida de més de 60 persones l’abril del 1938 poc després que les tropes franquistes ocupessin la zona. Finalment, com va avançar ahir ‘Eldiario.es’, el govern autonòmic ha decidit no fer aquesta declaració.

Segons el digital, el Departament de Cultura de Castella i Lleó, descarta incoar l’expedient per protegir el monument perquè la sol·licitud per fer-ho “no està avalada per cap institució científica”, a diferència del que passa amb un altre monument, la Pirámide dels italians.

Antonio Sagardía era general de l’Exèrcit quan es va proclamar la República i es va acollir a la Llei Azaña, que permetia jubilar-se els militars que no volguessin servir al nou règim. Sagardía va marxar a França però va tornar a l’esclatar la guerra i es va posar al capdavant d’una columna que portava el seu nom. Estava integrat al Cuerpo del Ejército de Navarra, de la que formava part la 62a Divisió que va dirigir. Se li atribueixen grans victòries al front del nord i també va arribar al Pallars Sobirà. Allí va dirigir la repressió contra la població civil, que es va saldar amb més de 60 morts. El modus operandi, segons costa al llibre ‘Indrets d’una guerra. El front del Pallars (1938-1939)’ de Manel Gimeno. Citaven a declarar la persona en concret i ja no tornava. En aquesta comarca, i a les Valls d’Àneu, consten matances com les de l’Hostal d’Aidí, Prat de Ton d’Aiguan, Prat del Fuster de Sorpe, Cementiri de Montardit, Gessera de Sort, Prat de Gori i Prat del Coixet. Responien, bàsicament, a dos motius. “La revenja i fer por a la gent”. I és que el front republicà era a prop i calia evitar col·laboracions amb l’enemic. Curiosament, el general Heliodoro Rolando de Tella i Cantos, que comandava el Pallars Jussà, no va actuar de la mateixa manera.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8