Luis Miguel Domínguez, naturalista, director del Gabinet d’Història Natural de Madrid i president de l’associació Lobo Marley, digne successor de Félix Rodríguez de la Fuente, acaba de publicar Casas de fieras y zoológicos humanos. Aquest llibre, de lectura fàcil i amena, repassa la història dels zoològics i aplega una sèrie d’anècdotes poc divulgades sobre l’explotació d’animals en aquests recintes, que fins i tot van arribar a acollir pobles indígenes dels quals es capturaven famílies senceres per exhibir-les. Va ser un dels crims de lesa humanitat comesos durant l’etapa colonial. Mantenir éssers vius tancats en espais petits per a l’esbarjo dels humans no és ètic ni és educatiu. Per a qualsevol ment sensible, no és cap divertiment veure pingüins i ossos polars suportant temperatures de canícula estiuenca. Tampoc ho és observar grans fèlids avorrits, sense poder caçar o desenvolupar els seus instints, i cetacis, com dofins i orques, reclosos en piscines, als quals se’ls ha robat la llibertat per solcar mars i oceans. Per aquestes i moltes altres raons, els zoològics han d’evolucionar o desaparèixer, igual que la resta d’activitats que maltracten animals. No pot ser que la vida animal esdevingui un espectacle inhumà.