Fa uns anys, al carrer Major de Lleida, metres enllà del Peu del Romeu (sense Julieta) i al costat del Baratillo, un quiosquer d’aventura de la bona, Bonaventura Caselles, obria botiga de llibres. Amb el temps, la nissaga d’en Bonaventura va créixer, i créixer, i créixer i, amb ells, la botiga. Ara, ocupa sis plantes. De dalt a baix o de baix a dalt, tant és, està tan farcida que sembla els Encants. Els llibres cohabiten amb calendaris, plomes, bolígrafs, petjapapers, globus terraqüis, mapes mundials, esquelets de silicona, pinzells, pintures, cartolines, grapadores, clips i xinxetes. ¿Pretenen seduir-te perquè vagis enllà de la lectura? ¡Oh, i tant! Si baixes al soterrani, exquisits volums sobre el menjar i el beure t’estimulen els sentits. Reminiscències que som en el que antigament era un celler. ¡I encara hi ha racons per descobrir! I si remuntes pisos, t’acull el terrat que permet una visió divina del Carrer Major. Tanco els ulls. Imagino el terrat amb pèrgoles on llegir la joia que has descobert tafanejant els llibres que la llibreria ofereix. Amb una taverna la instal·lació guanyaria. Tot prenent una copa, o dos, o tres, de whisky o d’aiguardent, les presentacions de llibres serien d’altura…
Aterro. Llegeixo que els darrers familiars de la nissaga s’han posat d’acord per traspassar la llibreria. Parlo amb en Jordi Caselles i diu que ja toca plegar. No només per l’edat, sinó perquè la feina d’organitzar una llibreria, tot i que compartida i en comandita, esgota. Que les vendes no són per tirar coets, que no hi ha relleu generacional, i que i que… Oli en un llum, doncs, que la cadena Bookish s’apresti al rescat, tot garantint la continuïtat del personal i el llegat de la llibreria. Tant de bo així sigui. Amén.
Enllà d’un negoci privat, les llibreries són un servei públic. Un refugi contra el mal temps. Un oasi enquadernat d’aventures vicàries. Passejar-te per aquests espais, on pots agafar un llibre, o que ell t’agafi, fullejar-lo, llegir-lo en diagonal, o en decúbit supí, assessorada per llibreters que dominen l’ofici, és una experiència que no té preu. O sí. Per això, si no es fa calaix s’han de buscar alternatives…
Torno a la casella de sortida: els Caselles, entre tots, com a mínim són encantat castell de llibres i més. Molins de vent quixotescos. Com deia George Lucas: ¡Que la Força us acompanyi! Ei, m’ho deixava, a la Caselles quan compres un llibre, et regalen el temps per llegir-lo. ¡Tempus diem!
