No ha pogut ser. Tot i això, és per estar orgullós d’un Lleida Llista que representa amb molt d’orgull la ciutat i que sempre competeix fins al final deixant-se tot el té.
A la final d’aquesta edició de la Copa del Rei no ha sigut diferent, però davant d’un rival tan inspirat com Martí Casas, que ha marcat cinc gols a la final, quedava clar que anava a ser molt difícil.
Així i tot, els primers minuts del partit van ser pels blaus, que es van avançar amb un gran gol de Nuno Paiva. El portuguès estava a tot arreu, recuperava, atacava…
Però després del primer temps mort demanat per l’entrenador rival, el recital de Martí Casas va començar. En un tres i no res, el jugador del Reus va marcar un hat-trick que va ficar la final potes avall. Amb l’1-3 al marcador, el Lleida Llista va anar a cercar gols abans que arribés el descans i “Tombita” va aconseguir retallar distàncies. Malauradament, quan sol quedaven 20 segons per la mitja part una gran jugada col·lectiva del Reus va posar el 2-4 al marcador. Amb aquest resultat els dos equips s’en van anar cap a vestidors, després d’oferir als assistents al Pavelló Joan Ortoll un espectacle de primer temps, on Martí Casas va estar el clar MVP amb 4 gols.
La segona part del partit va ser menys esbojarrada que la primera. Hi va haver més control del temps per part del Reus i no tants contraatacs per part dels dos equips. Aquest segon parcial es va trencar quan el “Chino” Miguelez va cometre una falta i l’àrbitre li va ensenyar la targeta blava. Quan va arribar aquesta important jugada, Zapater ja portava 7 parades en la final, però no va poder aturar el xut de Martí Casas i el cinquè gol del rival pujava al marcador, fent esclatar la grada on se situava l’afició del Reus (2-5).
La grada dels aficionats blaus no va parar d’animar durant tota la final al seu equip, fet que va produir que el Llista agafés l’últim alè i anés per l’empat els darrers 15 minuts. Es va assenyalar un penal a favor del Lleida i Nuno Paiva va agafar la responsabilitat. Tot i que el porter rival el va parar, li va caure el rebot i va enviar la bola al fons de la porteria. Faltant dos gols i poc menys de cinc minuts pel xiulet final, Nuno Paiva va enviar la bola a l’esquadra de la porteria amb un xutàs des de fora l’àrea per donar esperança (4-5). Quedant un minut pel final, el Reus va fer la desena falta i Darío Giménez va tenir la possibilitat de marcar l’empat, però la bola es va estavellar al travesser. Un desenllaç cruel.
Finalment, el partit va conclure amb aquest resultat de 4-5 i el Lleida Llista va estar a punt de forçar la pròrroga. Un cop l’àrbitre va xiular el final, els jugadors del Llista van intentar consolar-se pel que acabava de succeir i, posteriorment, van anar a agrair tot el suport a la grada d’aficionats blaus que van deixar-se l’ànima durant tota la Copa. “Era el primer cop que el club disputava una final de Copa, hem anat pas a pas, però finalment no ha pogut ser”, va declarar “Tombita” al final de l’encontre.
Edu Amat: “Les finals no les vol perdre ningú i avui ens ha tocat”
El tècnic del Llista va mostrar-se molt orgullós del grup i tot el que es va lluitar durant aquests dies a Calafell per guanyar la Copa. Tot i això, va dir que “un equip quan arriba a una final és per guanyar-la i que ells no ho han pogut aconseguir i per aquest motiu estan molt decebuts”. També ha volgut deixar clar que la temporada no s’ha acabat i d’aquí a tres setmanes tenen la final a quatre de l’Europe Cup i volen treure’s l’espineta d’aquesta final perduda. Quant a la final, Amat va elogiar al porter rival i a Martí Casas, l’MVP de la competició. Dels àrbitres, l’entrenador va decidir que el millor era no opinar.
L’afició blava es va fer notar a les grades
El sisè jugador dins la pista. Un autèntic goig a les grades del Joan Ortoll, els aficionats del Lleida Llista no van parar d’animar al seu equip durant tota la competició. A la final four de l’Europe Cup tenen una nova cita amb la història.
