És una festa molt arrelada a les societats occidentals. L’etnografia considera que és la supervivència de cerimònies derivades dels primers cultes agraris del neolític. Trobem al llarg i ample de la geografia, màscares i disfresses amb l’esperit de la vegetació i d’animals com l’Hivernàs encarnat per l’os, o personatges estrafolaris i grassos com el Peirot al Pallars. Actualment segueix el ritme dels temps i les festes de Carnaval són un reflex de la societat urbana. Això sí, no ha perdut la capacitat de crítica dins la disbauxa, allà tothom pot prendre una altra identitat a través de disfresses, de mascarades, de balls i pot censurar el poder. Per això va estar prohibida durant el franquisme. No el tornem a perdre!














