Carme Junyent ha mort. La notícia m’ha deixat el cor i l’ànima dolorida. La mort és injusta i cruel! La Carme ha donat la vida a l’estudi i la defensa de les llengües petites del món, amenaçades, minoritzades… També de la llengua catalana des d’una profunda expertesa i compromís com a persona, investigadora, lingüista, escriptora, docent… Dona sàvia, propera, valenta, compromesa, humana, optimista, parladora, convençuda del que defensa i critica constructivament però rotunda. No vull parlar d’ella en passat. Sempre estarà present. Continuarem llegint-la i sentint la seua veu decidida, les seues reflexions i arguments, el seu relat sense embuts. No fa gaire, vam dedicar un monogràfic del Llibres per pensar que escrivim mensualment en aquest diari al seu Som moltes, som lingüistes, som dones i diem prou. Un llibre, com tot el que escriu, que cal llegir. La Carme va escriure’ns un article com a autora i experta. Hi destaco una de les idees força: “Jo dic prou sobretot a la imposició d’aquestes propostes forassenyades que pressuposen que canviant la llengua canviarem el món. Canviem el món i canviarà la llengua”. No es pot dir més clar. Així ets tu Carme. Per sempre.
Sessió: No iniciada
