Pendent eth mes de deseme era clausura der an, en Barcelona, en IEC, der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, eth passat dijaus 18, aportèc eth rebrembe, ena capital, d’aqueres accions mès destacades dera Acadèmia pendent er an 2025. Gaudírem damb era conferéncia que sus Condò mos auferic Joan Calsapeu, damb es extraordinàries interpretacions dera soprano Olga Miracle e damb era presentacion deth Jornalet en papèr que mos aufric Zèp Armentano e Farriol Macip.
Eth 27 de deseme en Hotèl Tuca de Betren se hec era clausura der an der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana ena Val d’Aran. Es Membres expliquèren es dotze projèctes, ath torn dera lengua occitana, enes qu’ei embrancada era Acadèmia e s’entreguèren es distincions deth Prèmi des Letres Jusèp Amiell, convocat pera Fondacion Àger. LA MAÑANA, Viure als Pirineus, Jornalet e d’auti mies, ja n’informèren de manèra extensa, però m’a semblat convenient persutà’i e destacar es aconteishements mès trascendents dera cultura occitana, vist des de Catalonha.
Era convocatòria d’aguest Prèmi Amiell neish damb fòrça e damb volontat d’amplir un uet que reclamaue atencion des de hè temps.
Era Fondacion Ager ei ua institucion damb finalitat de plantejar alternatives e solucions ara vulnerabilitat des persones e collectius; a compdar d’ara tanben serà en mon der occitan. Era sua presidenta Griselda Lozano, especializada en istòria politica e religiosa medievau d’Occitània, ei autora dera novella Òc, en castelhan e en occitan aranés. Damb eth supòrt deth Departament de Cultura dera Generalitat e der IEA-AALO a possat aguest concors entà devier un referent dera creacion literària e dera promocion dera lengua occitana. E se vò aunorar era figura de Jusèp Amiell que moric en 2024 e que dediquèc bona pàrt dera sua vida ar estudi, ara creacion, ara traduccion e ara promocion der occitan d’Aran. Cada an, damb eth prèmi, ditz Griselda, i aurà un rebrembe de Jusèp Amiell.
E certament enguan es Prèmis Jusèp Amiell, qu’auien era representacion deth president Illa ena persona de Jòrdi Suïls, an auut era valor de reconéisher trabalhs e persones, que s’ac mereishen. Francament que quauqu’un d’eri aurie d’auer estat reconeishut ja hè bèth temps. Però es tempsi actuaus der occitan semblen mès orientats ara gelosia e ath trincament que non pas ath reconeishement e ara conciliacion. Eth prèmi s’a orientat contra aguestes mancances en tot establir de quauqua manèra un equilibri de justícia.
Eth premiat ena modalitat de poesia a estat Gustavo Vega pera sua extraordinària poesia visuau performativa, en lengua occitana. Siguec premiat Antòni Nogues Biau pera traduccion ar occitan aranés des òbres mès importantes dera literatura universau. A traduït mès de 12 mil pagines e mès de 5 milions de paraules. Se premièc ara ‘Associacion entara Difusion d’Occitània en Catalonha’, especiaument peth Jornalet, quotidian occit
an d’informacions que diariament mos auferís ua actualizacion des deth 2012, damb ua audiéncia annau de mès de 600 mil visites.
Tres prèmis de justicia; entà reconéisher. Ja ère ora! Sense era poesia visuau, sense Jornalet o “País Invisible”, sense es traduccions ar occitan aranés de Nogués, sense aguestes produccions toti, toti seríem un shinhau mès praubi. Gustavo Vega, es components dera ADOC e Antòni Nogués an artenhut a hèr-mos un shinhau, o un molt, mès riqui, mès poderosi, mès universaus… eth prèmi ei sonque ua simpla manèra de justícia e d’agraïment.
Però a mès d’eri i an auut d’autes propòstes que se botjen en madeish terren der esfòrç desinteressat, dera generositat pera lengua, qu’an estat dotats damb un “accessit” e que meriten un reconeishement complèt, un prèmi, coma es premiats; però es limits dera norma ac an volut atau. A recebut eth distintiu “Accessit” Julien Cabarry pera òbra Lo bal de las irondas e Laura Gutiérrez, peth relat cuert Mandronius, Eth guardian dera Val d’Aran e Joan Calsapeu, pera traduccion ath catalan dera Isla des Diamants de Jusèp Condò publicada en Voliana Edicions.
Tanben auec un “Accessit” eth Cercle d’Agermanament Occitano Catalan (CAOC), que ja a pròp de 50 ans d’existéncia en que non a parat d’espandir era lengua e cultura occitanes. E un aute “Accessit” entà Christian Andreu pes revistes digitaus Sapiéncia e Medievaloc, que des der an 2016 an artenhut mès de 2 milions de visites.
Un agraïment entà toti eri pera sua grana contribucion ara lengua nòsta e un petit reconeishement a toti aqueri des qu’encara non auem parlat, però que seguissen dia a dia mantenguent era hlama dera lengua en un estat d’enlumenar-mos eth camin. Sò segur qu’eth Prèmi Jusèp Amiell des ans que vien les aurà en compde.
E eth dia 1 gaudírem en Baqueira deth tradicionau concèrt de Claudi Arimany. Hè 37 ans que le hè, tanti coma a era Lei d’Aran. Londeman prenérem, damb Claudi, un cafè ena Acadèmia e repassèrem es produccions dera madeisha e er estat der occitan.
Erós an nau!
