Els que tenim anys recordem el nacionalcatolicisme amb el poder que tenia l’església a l’Estat espanyol, i que tant de mal ha fet a moltes persones que es van allunyar de l’Església, criticant-la. Hem viscut varis canvis de Papa: el bon home Papa Joan XXIII, que va voler trencar amb una Església encarcarada convocant el Concili Vaticà II l’any 1962, que va continuar i clausurar el Papa Pau VI l’any 1965. Pau VI es va enfrontar amb Franco i el seu govern exigint-li que no executés als condemnats a mort, entre ells Salvador Puig Antic, l’any 1974, però Franco ni el seu govern no van fer-li cas, per molt “catòlics” que es manifestaven.
L’actual Papa Francesc torna a renovar l’Església (per això té adversaris que estan aferrats als seus pedestals). Fa dos anys va convocar un Sínode, que és una reunió de bisbes, però “especial”, convidant a laics, homes i dones i persones d’altres confessions religioses. L’octubre passat van fer la primera assemblea, i aquest octubre s’acabarà, encara que l’allarga unes comissions fins maig del 2025.
La senyora Cristina Inogés, teòloga que va participar en el Sínode, ens va explicar a la parròquia de Sant Ignasi, la metodologia que es va emprar davant tanta diversitat d’opinions i creences diferents, ja que no pensen igual a l’Índia, a l’Àfrica, a Amèrica o a Europa. Considero és molt útil. Es basa, fonamentalment, en escoltar quan parla un altre, fer silenci intentant comprendre què l’ha conduit a pensar així, què hi ha de positiu en les seves propostes, què puc integrar jo d’elles i modificar de les meves. Sols amb l’escolta activa, l’aproximació entre oposats pot arribar a més del 50%. Si en els Parlaments s’escoltessin, que millor que anirien les coses! Si en els conflictes, abans d’arribar als trencaments –sigui en parelles sigui entre els països– s’apliqués aquesta metodologia, quantes separacions, violències i fins i tot guerres s’evitarien!
El treball el feien en taules rodones sense presidència, trencant la jerarquia i poder en les discussions, i així la paraula d’un cardenal o bisbe valia igual que la d’una laica. El descans entre sessions eren molt llargs, el que permetia establir relacions humanes fomentant el diàleg i comprensió entre persones amb criteris oposats.
L’escolta és essencial per tenir relacions humanes positives i en pau. Escoltar-se un mateix i escoltar els altres (l’Esperit habita dins de cada persona). Tothom té una part de veritat, que m’interpel·la i de la que puc aprendre.
El Sínode va tractar molts temes: Es van fer avenços en aspectes ja superats per la societat occidental, però no en moltes altres parts del món. Les dones presents al Sínode van aconseguir avenços en el procés vers la seva igualtat, a l’igual que les persones de diversitat sexual i de gènere i altres assumptes que han de modernitzar-se en l’Església, com la seva jerarquia. El Papa Francesc vol que tothom s’impliqui i es vagi de baix a dalt i no pel poder, que imposa, sinó per autoritat, que convenç. Un exemple a seguir.
