L’endemà de la publicació del poema Campanar de Sant Llorenç, del doctor Ferran Colàs, vaig rebre l’agradable regal d’un àudio amb els versos del poeta lleidatà recitats per la rapsoda Maria Pijuan. La poesia és un gènere literari que, ben declamat, enriqueix. És el cas del Campanar de Sant Llorenç refinat per la dolça i, alhora, ferma veu de la Maria. Amb ganes de reptar-la novament, recupero un altre poema de Ferran Colàs: Camí de la Mariola. Ara que només sentim parlar de la Mariola per problemes socials, m’ha tocat la tendrella recuperar noms i llocs tan emblemàtics com els Tres Pontets i el Pont de l’aigua i el vi. El poema, del qual només posaria en dubte el final, fa així: “Vell camí de la Mariola / caminal dels Tres pontets, / on el verd sempre hi tremola / a l’impuls dels reguerets; / camí vell, la Mariola, / alegroi i cargolat / sobre terra camperola, / qui t’ha vist, t’ha caminat. / Catifa de punt d’argila / festonada d’herbassar, / cada petjada, perfila / un amor que hi va passar… / Quan lluny d’aquest verd serrell / corriol de la cabana, / em quedo pensant en ell, / hi veig també la sultana / senyora de tal jardí, / el moro que l’acompanya, / el Pont de l’aigua i del vi / i un joiell de nostra Espanya”.
Sessió: No iniciada
