El dilluns molts infants i joves han reprès el camí a l’escola o a l’institut. Nou curs, noves expectatives, nous companys i companyes… Mentre els veia passar com en una processó, jugant i rient cap a l’escola amb les seves motxilles –moltes noves de trinca– pensava amb la mainada palestina. No em puc treure del cap que a Gaza, molta canalla no podrà fer el camí a l’escola. Si en quedava alguna, a hores d’ara ja estarà destrossada i en runes. I quin és el camí que hauran de fer i com? La visió d’infants afameits cercant menjar, allargant els braços amb un cubell per quatre engrunes i trobant la mort tot seguit, em persegueix. No ens podem habituar a veure aquestes imatges i restar insensibles.
Sessió: No iniciada
