Me dèishe ua trista preocupacion quan veigui que des dera Generalitat de Catalonha se desbrembe era proteccion der occitan. Auem predicat qu’ei gràcies ara sensibilitat de Catalonha que s’an establèrt entar occitan mesures de proteccion que son un exemple a nivèu mondiau, però veiguem que de mès en mès era actuacion de cèrti responsables administratius non an en compde era proteccion der occitan e sonque desvolopen procèssi en favor deth catalan.
Ena recenta convocatòria de 13 de gèr deth concors de merits e capacitats entara provision de lòcs de trebalh de pompièr dera escala tecnica deth Cos de Bombers dera Generalitat (Convocatòria DGPEIS/12/2026), es coneishements de catalan puntuen enquia un màxim de 5 punts (nivèu C2); talament coma un doctorat. Es coneishements d’occità non se valoren, non valen arren. Atempte contra diuèrses leis de Catalonha, però ei tanben un atemptat constitucionau. Va contra era Constitucion. Açò ei sonque era mòstra de lo que se repetís a fòrça nivèus dera Generalitat.
Enes lòcs de responsabilitat calerie persones qu’auessen clara era valor deth catalan, però tanben der occitan. I an pògui estudis sus es aspèctes juridics dera oficialitat der occitan; coma s’aquera decision des parlamentaris de 2006 non auesse importat a ua cèrta classe d’aguest país e d’aguesta mancança mo’n dolguem e en pagam es conseqüéncies pr’amor que cèrti politics e gestors dera causa publica, ac ignòren e i van ara contra. “Esta negligéncia casi total por estudiar el regimen jurídico del aranés pone en duda esa pretendida vocacion plurilingüe”. Ei era opinion de Núria Magaldi, catedràtica dera Universitat de Còrdoba. A publicat er estudi Lengua y derechos lingüisticos en Aran: regimen jurídico de la oficialidad del aranés.
Reconeish que non s’a creat doctrina juridica sus er occitan. Ac catalògue de negligéncia e ahig qu’era explicacion pòt vier per un error deth coneishement que hè qu’es catalans construïsquen era sua identitat pera via “de construir una identidad nacional catalana sobre la base y la hegemonía de dicha lengua sobre cualquier otra”. Non auem defensat, jamès aguesta posicion, però i calerà pensà’i. Eth catalan mòstre era sua egemonia en tot anullar er occitan.
Era Constitucion ampare era oficialitat deth castelhan en tot er Estat e era oficialitat des autes lengües territoriaus, però d’acòrd damb çò que determinen es Estatuts. Aguesta oficialitat ei protegida pera Constitucion e ei d’obligat compliment a totes es administracions autonomiques, locaus e tanben estataus que se tròben en territòri dera autonomia; toti an de complir damb er occitan. Era proteccion der occitan aranés, era sua promocion, eth déuer de difoner-lo, d’ensenhar-lo, de protegir es institucions que la estudien e i trabalhen ei obligat pera Constitucion. O dit d’ua auta forma, era mancança d’aguesta proteccion pòt èster denonciat per incompliment dera lei màger. Ath deuant de cèrtes intervencions, eth Tribunau Constitucionau ja a facilitat es obligacions inerentes ara oficialitat dera lengua: “El Tribunal deja claro que la oficialidad de una lengua no está vinculada a su uso social”, e, insistís, que pera oficialitat der occitan, i a eth dret a emplegar-lo tot e que non i a era obligacion de coneisher-lo. Eth Tribunau senhale qu’ua lengua oficiau “independientemente de su realidad y peso, como fenómeno social, es reconocida por los poderes públicos como medio normal de comunicación…” e per açò an un “deber de disponibilidad lingüística”; l’an de conéisher.
Era oficialitat der occitan ja ère reconeishuda ena Constitucion e sonque demoraue era sua efectivitat damb era declaracion der Estatut. E segontes Milian e Massana ena Regulacion constitucional del multilingüismo, de 1984, “todas las demás lenguas españolas deben ser declaradas oficiales por los correspondientes Estatutos, sin que quepa margen de apreciación alguno para el legislador estatutario a este respecto”. Entar estatut de 1998 ja i auec intervencions que demanauen era oficialitat der occitan: era deth senador Solé Sabarís que proposaue qu’er aranés auesse es madeishes consideracions d’oficialitat que s’otòrgue ara lengua catalana; o era deth senador Josep Maria Xirinachs que proposaue qu’er estatut considerèsse era oficialitat dera lengua occitana ath cant deth castelhan ena Val d’Aran. Però cap d’eres progressèc e calec demorar ara reforma de 2006 entà recuperar aguest manament constitucionau.
En cas de mancances ena proteccion der occitan en Catalonha, en cas de manca de promocion, en cas d’abandonament, coma ena convocatòria deth còs de “bombèrs” senhalada en començament d’aguest article, e en fòrça d’autes actuacions dera Generalitat e de d’autes administracions, calerie començar a pensar en acodir as tribunaus e concretament, acabar en Tribunau Constitucionau, donques que massa soent mos trobam damb comparacions pernicioses, damb actuacions de minorizacion emplegades pes poders publics.
