Un proverbi rus adverteix: “Quan compris una casa pensa en els veïns que adquiriràs amb ella”. És complicat de fer però no li falta raó. Cada cop és més difícil trobar veïns “en condicions”, és una loteria que toca poc. En un edifici es podia llegir a l’entrada un cartell en què es demanava “a les persones que han tirat escombraries a la terrassa de dalt que les recullin” i també es recordava que “la terrassa no és el lloc perquè els gossos facin les seves necessitats”. S’ha de ser molt desgraciat i molt imbècil per pujar els gossos a cagar a la terrassa comuna. Hem arribat a uns nivells intolerables de degradació de la conducta on la convivència i el veïnatge amb certa harmonia cada cop és més difícil. Les persones maleducades, incíviques, porques o sorolloses fora d’hora i amb poc respecte per als altres no s’acabaran mai i el problema és que és molt difícil que canvien la conducta perquè aquesta gent –cada cop són més– es pensen que tenen el dret de fer el que els doni la gana i als altres… que els bombin. Algú a qui les neurones funcionen, s’ha d’adonar que la terrassa no és un lloc per acumular tifes de gos o que la música a un volum alt de matinada molesta. Cal una reflexió seriosa, començant per baix, per les escoles, perquè la societat està en caiguda lliure i aquests conflictes poden anar a més i acabar malament: amb l’aplicació de la llei que sembla que s’imposa darrerament, la del més fort.
Sessió: No iniciada
