Ja el tenim aquí. Després de la Festa Major i de la celebració dels Moros i Cristians, el maig a Lleida es completa amb la mare de totes les farres que es fan i es desfan i que viu la ciutat any rere any, i ja són més de quatre dècades: l’Aplec del Caragol. Es tracta, com diu el nom, d’aplegar-se en colles durant tres dies, per menjar i beure entre becaina i becaina, amb els caragols com a plat estel·lar. Tot i que la festa no té pràcticament res més, la insistència dels seus organitzadors ha aconseguit que hagi estat declarada Festa d’Interès Turístic Nacional i Festa Nacional d’Interès Tradicional, i perquè tan gran interès no decaigui, cal intentar afegir alguna novetat de tant en tant. Enguany, l’ocurrència ha estat introduir polseres per als participants i també per als amics, coneguts, saludats i visitants. Si algú vol anar de nit a fer una ullada a la festa haurà de portar la polsera; si no, podrà ser identificat i se li podrà negar l’entrada. Cal evitar les persones problemàtiques, diuen. Veurem com anirà. El que és segur és que la gent necessita desconnexió i per això, el supermegamacrobotellón de la ciutat –molt esperat, molt estimat i molt necessari–, amb 16.500 participants de 121 colles, tornarà a ser un èxit i el món sencer veurà com Lleida es cruspeix 13 tones d’aquest mol·lusc gastròpode pulmonat amb closca en espiral i tentacles al cap. Bon profit.













