Els estudiants han començat les vacances i hi ha més dies festius, encara que no pels comerços que han de treballar més de l’ordinari.
¿Què celebrem? Es commemora el naixement de Jesús de Nazaret, farà uns 2030 anys. Que Jesús va existir no ho dubten els historiadors, ja que les dades que tenim són més concloents que les de molts altres personatges avui dia acceptats que van existir, com Aristòtil, Cèsar, Plató, etc. les primeres dades dels quals apareixen quasi deu segles desprès de la seva mort, mentre que els Evangelis van ser escrits de 70 a 100 anys després de la mort de Jesús. No s’ha de suprimir el nom de “festes de Nadal”.
A Catalunya també és festiu el dia següent, el 26 de desembre, Sant Esteve. És una festa que es va estendre per l’imperi carolingi, instituïda per tal les persones poguessin viatjar, tornant a casa per celebrar el Nadal en família. Una altra tradició que ens singularitza als catalans.
Aquestes festes nadalenques els carrers s’engalanen amb llums i augmenten els anuncis cridant a consumir, a comprar. Es fan dinars i sopars d’empresa, familiars, d’amics. Sempre que es pot es reuneixen les famílies, fent caliu familiar, la base per viure més feliç. Pels Nadals es parla de pau i d’esperança, reservant el cap d’any per fer els millors desitjos pel nou any que comença.
Des de que Sant Francesc va posar el primer pessebre fa més de 800 anys; la tradició es va estendre per Europa i molts de nosaltres els continuem fent a casa, i també públics en molts pobles i ciutats. Malauradament, alguns polítics que s’anomenen progressistes es neguen a seguir posar-los en llocs públics, inclòs en escoles públiques, trencant tradicions que, no sols no fan mal, sinó que ens refermen com a poble amb la nostra cultura pròpia. Un poble que renega de les seves arrels perd les seves essències i es dilueix en un món globalitzat. A Lleida l’associació de pessebristes manté viva la tradició de l’elaboració de pessebres i fa un concurs molt participat, on petits i grans gaudeixen de la seva creativitat. Del nord d’Europa ens va arribar l’arbre de Nadal, un altra tradició cristiana que es va estendre des de Sant Nicolau, al segle IV. És un avet perquè simbolitza l’eternitat i està coronat per l’estrella de Betlem. No és una tradició catalana com ho és el “fer cagar el tió”, que es remunta al solstici d’hivern.
Considero que, al marge de les creences religioses de cadascú, s’han de respectar i defensar les nostres tradicions de centenars d’anys transmeses pels nostres familiars avantpassats i no rebutjar-les amb un falç progressisme, que agafa tradicions d’altres països, inclòs religioses, i rebutja les pròpies.
El Nadal commemora el naixement del nen Jesús. Per als cristians Jesús és Déu humanitzat, divinitzant-nos i igualant totes les persones amb la mateixa dignitat. Ens sensibilitza a ajudar als pobres i vulnerables, a portar pau, a reconciliar-nos. Un treball interior que ha de ser possible malgrat les festes i invitacions a comprar i consumir. Bon Nadal!
