Quan algun espectador està mirant una producció, pel·lícula o sèrie, al cinema o a casa, no és el més habitual preguntar-se pels autors de tots els efectes visuals i virtuals tan presents en les creacions actuals, però si tenen l’oportunitat de veure les pel·lícules ‘Maléfica: Maestra del mal’, ‘Aquaman’, ‘West side story’ (2020), ‘Moonfall’ o sèries com ‘House of Dragon’, ‘Star Trek: Discovery’ o ‘The boys’, podran admirar el treball de Víctor Pérez Carrera, un lleidatà del barri de Pardinyes que ja fa 8 anys que treballa a Canadà al més alt nivell en l’àmbit del que s’anomena com Generalista 3D, un dissenyador que realitza tasques com modelatge, escultura digital, texturitzat, il·luminació o renderitzat per crear objectes, personatges o escenaris.
Víctor Pérez, que està durant unes setmanes de visita a la seva Lleida, explica a LA MAÑANA que ja de ben petit un dels moments que més gaudia era quan estava dibuixant; allò es va combinar amb l’arribada de ‘Bola de drac’ i tot un món que “ens va sorprendre, inspirar i impulsar a molts nens catalans que vam créixer als 90”. A partir de llavors, “vols saber més i després aportar la teva visió”. Primer amb dibuix i il·lustracions, però aviat ja amb les eines digitals, un món incipient en què “encara no hi havia gaires escoles d’efectes visuals o animació 3D”.
Així, van arribar els primers treballs, com a artista en un capítol de la sèrie ‘Rotten rain’, “on vaig aprendre moltíssim” i va començar a fer xarxa coneixent a molta gent, però també en el món de l’arquitectura, “on em vaig formar molt”. D’allà a Madrid, a Ilion Animation Studios, una beca online amb els mexicans Jaime Jasso i Daniel Schmid i el salt a Canadà el 2018. La seva feina ha anat evolucionant des de la seva arribada, treballant dos anys a Moving Picture Company i des del 2020 a Pixomondo, una de les més importants del sector i guardonada en nombroses ocasions. “Comences amb els entorns, els núvols, les muntanyes, els arbres, que ja és una passada, però sempre vols una mica més, fer personatges, vehicles, primers plans, on l’espectador es fixa més”, detalla el lleidatà.
Ara ja, ha pogut firmar treballs a produccions amb força repercusió i visibiltat com naus d’Star Trek o el castell de Malèfica, “que ens va portar un any”, un temps que es requereix per fer una obra realment original i que s’allunyi de la tan de moda en tots els àmbits artístics (i també a la resta) lntel·ligència artificial, que ha obligat a canviar alguns paradigmes i adaptar-se, “perquè ja hi ha empreses que fan ‘assets’ premodelats que simplement et pots descarregar”, tot i que de moment encara no poden arribar a aconseguir el mateix efecte de “l’experiència humana”.
Pel que fa a la seva situació professional, de moment és molt bona, però es planteja si li agradaria tornar, però considera que “a Espanya fa falta una indústria més estable d’efectes visuals, de cinema, d’animació”, tot i que “és cert que existeixen moltes més escoles i estudis per formar-te que quan vaig començar”. Aquesta estabilitat que donaria una inversió més gran “faria que artistes com jo, que portem un temps a fora i potser voldríem tornar, poguéssim tenir l’opció”.
