Aquest cap d’any la vam encertar: vam quedar enamorats de la casa rural Cal Moliner, situada al poblet de Boada, municipi de Vilanova de Meià. Un habitatge ben arranjat i calefactat, lluminós i ben equipat. Envoltats d’un paisatge fabulós (llàstima de la boira persistent, que tot just deixava entreveure la punta de les sabates), assistits per un encarregat amabilíssim, l’Aníbal, que ens va regalar oli i cava i ens van convidar al molí annex a veure com elaboraven l’oli, l’estada fou magnífica. Boada és una mena de complex agrari (a més de produir oli, vins i caves, tenen ànecs, gallines, cabres, porcs i cavalls; elefants, no, tot i la reputació paquidèrmica dels Aníbals). De fet, en aquella mena de zoo quasi vam adoptar un gatet amb superpoders, el Ramonet, amb capacitat per resistir les gèlides nits locals. Curiosament, quan vaig comentar a un amic que volia passar el cap d’any a Boada, em va dir: –Escolta, això no està a Salamanca? I és que també hi ha una Boada salmantina, un municipi que va adquirir fama l’any 1905 quan les autoritats locals, veient la situació d’extrema pobresa dels veïns, van decidir traslladar la totalitat del poble a l’Argentina; acusats d’“antipatriotes”, els del poble van respondre sàviament que “el patriotisme consisteix a menjar i donar menjar als fills”. Parlant de patriotisme, ens vam assabentar a posteriori que el propietari d’aquest complex és el famós cuiner Arnau París, guanyador d’un MasterChef i que es va rascar la butxaca (i força) per rehabilitar el poble, que estava pràcticament abandonat. Ningú podrà negar que, en certa manera, una iniciativa així també és patriòtica.
Sessió: No iniciada
