La proliferació massiva de tablets, smartphones, ordinadors i mòbils s’està carregant l’escriptura a mà. Amb l’arribada de les noves tecnologies, els bolígrafs estan obsolets. Cada cop s’escriu menys a mà perquè ja se n’encarreguen els teclats.
Ara tot són maquinetes i el pitjor de tot és que els escolars estan a la mateixa corda pel que no és estrany que acabin el col·legi i, a més de no saber parlar bé cap idioma, tampoc sàpiguen escriure com no sigui amb teclats. El romanticisme de les cartes escrites a puny i lletra pertanyen al passat i la cal·ligrafia sembla ara una senyora vella.
La tecnologia ha transformat els hàbits d’escriptura, però això no treu que allò escrit a mà segueixi provocant més emoció. Els estudis indiquen que l’escriptura a mà només s’utilitza per a temes selectius com ara fer la llista de la compra -que ni això- o corregir textos.
Escriure sobre paper cada cop es fa menys. Ja no es pot vacil·lar de tenir una lletra bonica, ni fer virgueries amb l’estilogràfica. L’hàbit d’escriure a mà no s’hauria de perdre mai, pel bé dels nostres successors, encara que ja sonin a prehistòria aquells dictats que començaven amb “mi mamá me mima”.
Personalment, segueixo molt fidel al paper i al bolígraf -sempre negre- que va revolucionar l’escriptura, aquell que encara molts recordem amb molt d’afecte i que s’anunciava amb una contagiosa musiqueta: “Bic, Bic, Bic, dos escrituras a elegir. Bic naranja escribe fino. Bic cristal escribe normal. Bic, Bic, Bic”… Oh yeah!
