Sessió: No iniciada
Les fulles cauen. No totes. Escridassades a manifestar-se davant l’imparable pas de les estacions. Verdegen. S’encenen i solten amarres. És un dels moments esperats i temuts de la Tardor. Les fulles mortes de Jacques Prévert que cantava el seductor Yves Montand. Fulles mortes que han fet servei, però, que tot d’una aixequen el vol per […]
¡Què és el temps? Una “il·lusió” permanent. I la física quàntica afegeix: passat present i futur no són lineals sinó simultanis. Vaja, que el temps com el concebem no existeix. Però segueixo respectant la seva distribució en hores, dies, setmanes, mesos i anys per controlar-lo. Fins i tot em serveixo de les arrugues per comptar […]
A propòsit de l’estupidesa, s’atribueix a Einstein la frase que ha fet fortuna, “Només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana, no estic molt segur, però, de la primera”. Una prova recent i local d’aquesta niciesa l’he trobada en assabentar-me del dos nous gegants que la Colla Eduard d’Ivars d’Urgell va presentar a […]
L’estrena a les pantalles de The sleeper, el Caravaggio perdido, d’Álvaro Longoria ha flipat als tafaners de mogudes sobre la compra-venda d’obres d’art. El docudrama narra la rocambolesca història de l’Ecce Homo atribuït al Caravaggio més tenebrós. Adormit (sleeper) durant segles al racó del living room d’una benestant família madrilenya, en reformar el piset, tot […]
Si “Partir, c’est mourir un peu” que escriu el poeta francès Haracourt, tornar és renàixer un molt, diu una servidora. Superar el tràngol horari i desplaent del canviar els aires rústecs pels urbans, els paisatges lacustres pels de ciment armat, les suaus tensions cardiovasculars per arrítmies crepusculars i, en fi, canviar la merda de la […]
Acaba setembre i he de tornar al pla. És a dir, al Clot. Quina mandra! Estic aquí des de darreries de juny. La meva estada és similar a la dels ramats. Si vaques i corders pugen a finals de juny per gaudir de prats ufanosos i d’aire pur, bon punt apunta la tardor recorren el […]
Fa dues setmanes m’enrotllava, recorden?, de com embadalir-se amb el majestuós paisatge benasquès. El puc contemplar des de la finestra de l’estudi. Però em coarta l’escriure. No em passa els mateix des de la terrassa. ¿Observadora o tafanera? Tant és! Enregistrar el que veig quan m’hi assec donaria per una muntanya de «Tarde, querido». A […]
La mort de Giorgio Armani m’ha agafat passejant pels prats i serralades pirinenques. Som a les portes de la tardor i la llum és càlidament esmorteïda, tendra, gairebé nostàlgica (enyora l’estiu?). De poder-la observar, abans de cloure els ulls per darrer cop, tal vegada la llum del paisatge benasquès hauria captivat al modista de Milà. […]
Provo a escriure aquest article asseguda davant la finestra de l’estudi muntanyenc. Aquesta generosa obertura em permet gaudir la vista de les majestuoses muntanyes al llindar de França. Només em cal aixecar el cap de la pantalla de l’ordinador i el paisatge se m’imposa. Plou. Així que el veig embolcallat per la cortina d’aigua i […]
En la homilia que li van escriure diumenge passat, lo senyor alcalde ens va etzibar un sermó recapitular sobre el bo i el pitjor de la feligresia ilerdenca. Vaja, que ens renya. “Tenim drets però també deures. Si volem una Lleida millor ens ho hem de creure (que deia la Puri Terrado oi?) i ens […]
