Sessió: No iniciada

Search

Sobre el canviar de parer

Ordenant els llibres de articulistes famosos, em surt una vella relíquia, Signo y viento de la hora, recull d’articles de José María Pemán. Repasso l’index i està farcit de títols suggerents. Un em crida l’atenció, El catalán, un vaso de agua clara, publicat l’any 1970. Vegin un tast: “Pienso que el primer problema del catalán […]

Dos llibres insòlits

Avui parlaré de dos llibres difícils de definir si no és per la pròpia lectura. Amb tot, miraré de situar-los perquè les històries que expliquen s’endinsen fins al moll de l’os. I ara que s’apropen les festes nadalenques, podrien ser un regal exquisit per llegir a la vora del foc. L’un, El riu té arrels […]

¿Diògenes tenia síndrome de Diògenes?

Hi ha coses que m’amarguen la vida. I no em refereixo a les fètides picabaralles dels vividors del Congrés. Ni a les monotemàtiques fatxenderies de la Medusa Nogueras i el pobre diable Sánchez, que també. Sinó a la patològica tendència, gravada des del bressol, de no llençar res. Així, botons desparionats, retalls de roba o […]

Les escultures urbanes ens esculpeixen (2)

Seguint les voreres de rajoles movedisses busco escultures al ras. Lluny, ben lluny del mausoleu, altrament dit museu. Algun més apropiat per als cucs de seda. Allí les escultures es netegen, es restauren, o s’imprimeixen en 3D. Al carrer les escultures campen lliures, en dansa amb els cossos dels vianants, al ritme democràtic de la […]

Les escultures urbanes ens esculpeixen (1)

“Cada racó, una emoció”, pontifica l’alcalde Larrosa en l’homilia del 12 d’octubre amb l’excusa de les Jornades Europees del Patrimoni. Ens empeny a passejar per la city. “Cada passa explica una història, cada monument ens defineix”, certifica el paer cicerone. ¿Ha llegit el feliç Larrosa allò que cataloga l’escultora Cristina Iglesias (San Sebastián, 1956), “La […]

¿Què mirem quan veiem una pel·lícula?

A les Matinals de cinema de CaixaForum Lleida, conduïdes pel pedagog i crític de cinema Marcel·lí Borrell, he tornat a veure Los destellos (2023) de Pilar Palomero. Constato el que reiteradament ens recorda Borrell: cal veure més d’una vegada la pel·lícula. En un primer visionat se’ns escapen moltes coses. Vaig veure l’estrena de Los destellos […]

Petit gran món violent

L’escola ha de ser sempre el lloc on aprendre, fer amics i sentir-se acollit. En canvi, per a molts nens i nenes esdevé territori de violència exercida pels companys. Violència que en els casos més flagrants, duu al suïcidi. Ha estat el cas de Sandra, la nena sevillana de 14 anys. I probablement també el […]

Castanyes, moniatos, panellets i…

Les fulles cauen. No totes. Escridassades a manifestar-se davant l’imparable pas de les estacions. Verdegen. S’encenen i solten amarres. És un dels moments esperats i temuts de la Tardor. Les fulles mortes de Jacques Prévert que cantava el seductor Yves Montand. Fulles mortes que han fet servei, però, que tot d’una aixequen el vol per […]

Fer les paus amb el temps

¡Què és el temps? Una “il·lusió” permanent. I la física quàntica afegeix: passat present i futur no són lineals sinó simultanis. Vaja, que el temps com el concebem no existeix. Però segueixo respectant la seva distribució en hores, dies, setmanes, mesos i anys per controlar-lo. Fins i tot em serveixo de les arrugues per comptar […]

Gegantona sense escombra i gegantí sense sense pilota…

A propòsit de l’estupidesa, s’atribueix a Einstein la frase que ha fet fortuna, “Només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana, no estic molt segur, però, de la primera”. Una prova recent i local d’aquesta niciesa l’he trobada en assabentar-me del dos nous gegants que la Colla Eduard d’Ivars d’Urgell va presentar a […]