Sessió: No iniciada
La novel·la negra està de moda. Lleida, receptiva ella als gustos majoritaris, no es queda enrere. Si ningú hi posa remei, El Segre de Negre arribarà enguany a la desena convocatòria. Així, si tot passejant pels carrers més nostrats de la ciutat aixequem una llamborda, és probable que en surti un escrividor del gènere. La […]
És una realitat imparable que Lleida, amb l’obertura massiva de franquícies i la manca de relleu generacional, tanca botigues i establiments de tota la vida. En perdre el caràcter comercial que la definia, la ciutat també perd encant, oferint un aspecte avorridament uniforme. Un dels sectors que ho exemplifiquen, són les fleques, rebosteries i cafeteries. […]
Quan vaig al cine a veure un drama poderós, amb patiments insuportables, no m’angoixo perquè sé que formen part d’una trama que els justifica. I que el desenvolupament de la història durà personatges i espectadora a alguna part, acabi bé o no la pel·lícula. No és el cas de Sirat el film d’Oliver Laxe, seleccionat […]
L’altre dia al Centre d’Art La Panera, el matemàtic i artista Pep Vidal (Granollers, 1980), tot parlant-nos de la cabana que havia construït per aïllar-se i escriure la seva tesi doctoral, també ens va parlar de com els fracassos que cometia en construir-la li van ser útils per anar avançant en la seva experiència radical […]
Ignoro si és el cas de vostè, a servidora, l’escola franquista em va fer avorrir la ciència i les matemàtiques (potser “chi lo sa”? em feia un favor). Per tant vaig decantar-me per les lletres, que m’han procurat alguna que altra satisfacció. Si més no, aquí em tenen donant la tabarra amb l’article setmanal. Amb […]
Anem a La Panera. El doctor en física i artista Pep Vidal (Granollers, 1980) exposa Palíndrom. D’una cabana per acabar la tesi… a una tesi per acabar la cabana. La instal·lació revisa un gest fundacional de la seva carrera: construir una cabana on s’aïlla per acabar la tesi doctoral. Onze anys després, l’artista gira el […]
Darrerament ho veig tot desenfocat. Borrós, per ser precisa. Les persones i coses que m’envolten es difuminen per moments. També les lletres de l’article que estic escrivint, fins al punt que em costa redactar-lo. ¿Estaré patint un bloqueig creatiu, o una crisi existencial com el Mel del film Desmuntant Harry de Woody Allen? La visió […]
Enhorabona. Riu-te’n tu de la metamorfosi d’en Kafka. D’un banc, una llibreria. Hop là! Obertura de La Casa del Llibre del grup Planeta a la plaça Paeria. No només ve a contrarestar la tendència al tancament d’aquests establiments (és d’agrair), sinó que l’indret on s’ha obert la dota de singularitat. L’històric edifici que l’acull, catalogat […]
Superat el pas d’equador de les festes, encaro la recta final. Essent com sóc la Reina Maga familiar, ho faig emulant ses Majestats d’Orient t em deixo guiar pel cometa nadalenc. Els receptors dels meus presents no són com el Nadó del Pessebre. Confio, però, en la màgia de l’estrella per complaure’ls. Digueu-me somiatruites. De […]
El Nadal ja és aquí. Ara sí, malgrat que la voracitat comercial, entestada en saltar-se el ritme pausat del calendari litúrgic, ens l’anticipi. ¡Els aparadors lleidatans oferien objectes nadalencs quan encara celebràvem Tots Sants! La Paeria també s’afegeix al carro, perdó, al trineu, d’accentuar el caràcter comercial de les festes: “Tres, dos, u… ja és […]
