Sessió: No iniciada
Dijous passat, a punt de caure el Nobel de Literatura d’enguany, l’estava esperant amb candeletes. Obro una pàgina de l’altre periòdic de la ciutat i topo amb un poeta que, creuat de braços i arrapat a un llibre amb un somriure a lo Gioconda, em mira de fit a fit. Bingo! El Nobel literari 2025! […]
Allà pel 2003, Fundació ‘la Caixa’ inventava anar al cinema de bon matí. Al llarg d’uns apassionants 22 anys (covid inclosa), les ‘Matinals de cinema’ mai no han faltat a la cita amb els cinèfils i les cinèfiles: 10.30 dimecres. Una tradició. I una manera de veure cinema. Quan veiem una pel·lícula mantenim una conversa […]
Es diu aviat, 100 anys és tot un segle. Del XX al XXI. Escrit amb números romans li atorga pàtina clàssica a l’aventura de viure. I sobreviure. Si, a més, estem parlant d’un joc social tan efímer i voluble com és el teatre, aquesta longevitat suposa que les arrels devien ser familiars. A la manera […]
‘Totes les famílies felices s’assemblen; les malaurades ho són cadascuna a la seva manera’. Així comença ‘Anna Karenina’ del novel·lista rus Lev Tolstoi. A occident, entenem per ‘família’ el conjunt d’individus units per llaços de sang, el matrimoni i l’amor. Tenim la família en restringit (mare, pare i els seus fills) i la família en […]
Tot exercint d’agutzil i de guàrdia urbà, divendres passat el teatral alcalde Larrosa obria la Rambla de Ferran. En la seva homilia dominical, l’alcalde sosté, entre altres bondats, que ‘Cultura, patrimoni, comerç i gastronomia són eixos clau per dotar la Rambla d’una nova dimensió’. Decidit a comprovar-ho, diumenge 31 d’agost que m’hi atanso. De l’estació […]
De sempre, sempre, una cambra gran on es passen pel·lícules m’ha estat un refugi. Sort en teníem els xavals de la postguerra d’aixoplugar-nos de la grisor ambiental dins una sala de cine. De fet, a més de refugi existencial, la sala és la continuació moderna d’aquella cova mítica que imaginava Plató: una cova on seuen […]
…la calor es resisteix a tocar el dos. Si de cas, els 40 del baròmetre. Les vacances (pagades o no) sí que tenen els dies comptats. Es marceixen idees i s’afebleixen coses i cossos. El vuitè mes de l’any segons el calendari gregorià està dedicat a la memòria d’Octavi August, fundador de l’Imperi Romà i, […]
Abans d’entrar a matar, un incís concís: ¿per què es diu que quan l’alcalde se’n va de vacances, qui el substitueix esdevé accidental? Segons dicta el Diccionari de la Llengua Catalana, ‘accidental’ té tres accepcions: 1) Que s’esdevé fora del curs legal de les coses, per accident; 2) Casual, contingent; 3) No essencial. Doncs bé, […]
‘Demà me’n vaig./Prendré el tren de vacances pagades./Arrapat al topall’, s’acomiada el nostàlgic Pere Quart al poemari ‘Vacances pagades’ (Columna Proa Jove). Vacança: temps de repòs a un funcionari o a un treballador, degudament pagades per l’Estat o l’empresa. Va estar el ministre de Treball de la Segona República, Francisco Largo Caballero, sindicalista i polític […]
Amb el cinema passa com amb els vins. Si la collita de raïm és òptima i l’àcid tartàric l’adient, el vi esdevé suprem. Per llepar-se els bigotis. Si, a més, afegim una pila d’anys a l’ampolla, l’envelliment perllongat oferirà un Gran Reserva, és a dir, gran qualitat i complexitat. Aquest estiu, JCA Cinemes ens brinda […]
