Jusèp Loís Sans Socasau, autor a La Mañana

25
febr.

Era lengua d’Aran: de “patois degenerado” a “quintaessència de l’occità”

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

“An es aranesi eth piech francés e lèu lèu totes es sues formes”(1584-Tiburcio Spanochi) [Tienen los araneses el pecho francés y casi todo su trato]. Aguesta ei segurament era prumèra referéncia etnolingüistica (la podem considerar atau) d’Aran. Era interpretacion cau entener-la en qu’es comportaments e es actituds des aranesi ère parelha ara que i auie […]

04
febr.

Un an de ‘cimalhs’. Gràcies!

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

Hè un an, eth 5 de hereuèr de 2023 inauguràuem aguesta seccion damb un article que rebremabue que LA MAÑANA auie estat en 1985, hè 39 ans, eth prumèr diari catalan en incorporar ua seccion fixa en occitan. Tot just s’auien aprovat es Normes Ortografiques. Ara seccion setmanau li’n diguí En cimalh dera lengua nòsta […]

28
gen.

Er occitan ena justícia

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

Era administracion de justícia patís un abandonament der emplec der occitan. Era prumèra recomanacion deth Comitat de Ministres deth Conselh d’Euròpa ath govèrn espanhòl, per çò que hè ath compliment dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries ei: “modificar er encastre juridic damb er objectiu de deishar clar qu’es autoritats judiciaus penaus, civius e […]

21
gen.

Eth Conselh d’Euròpa s’ocupe der occitan

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

Er an 1992 eth govèrn espanhòl signèc era Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries e la retifiquec er an 2001. Era ratificacion obligue ar Estat espanhòl ath compliment d’ua seria d’obligacions, en benefici dera promocion des lengües autes qu’eth castelhan. Era Carta Europèa, qu’ei promoiguda peth Conselh d’Euròpa, determine dus nivèus de proteccion: un […]

14
gen.

Er IEC e er IEA-AALO

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

Antonin Perbosc (1861-1944), poèta e gramatic, diguie en tot referir-se ara lengua occitana que son cent parlars que non ne hèn sonque un. Er “un” ei definit per estandard. Era lengua occitana a un estandard, que s’emplegue ena administracion, ena educacion, enes mieis… Se pòt pensar qu’ei pòc definit e açò ei pr’amor dera mancança […]

07
gen.

Er occitan ena glèisa (e 2)

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

Era persecucion contra era lengua occitana comencèc hè molti ans. Pendent era edat mieja en sud de França s’auie instaurat ua eretgia dera religion catolica, eth catarisme. Auie ua implantacion fòrta, e s’auie estenut, tanben, ena Val d’Aran. Ua teoria, fonamentada, explique que i auie un bisbe catar, de Casau. Era glèisa catolica auie un […]

12
nov.

Tònho Castet: es milhors articles periodistics

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

Ja hè quauques setmanes dera mòrt de Tònho (eth dia abans dera hèsta d’Aran, 16 de junh de 2023). Ara podem parlar-ne en perspectiva. Coneishí a Tònho de gran, quan comencèc a encuedar-se de produïr en occitan, en aranés. I metec era vida que li quedaue: s’interessèc per tocar eth bot e hèr musica aranesa, […]

05
nov.

Es nòms des persones non son per tot igual

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

Recentament, en aguest 2023, es autoritats franceses an impedit qu’un mainatge, de Mende, sigue registrat damb eth nòm occitan “Artús”, damb er argument de qu’er accent barrat sus era letra “u” non existís ena lengua francesa. Aguestes causes passen des de hè temps. En Perpinhan, en 1998, es pares d’un mainatge voleren meter-li “Martí”. Eth […]

29
oct.

Reus, era occitana

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

Reus ei era ciutat dera part de lengua catalana de Catalonha (era que non ei de lengua occitana), qu’a mostrat un interès, ua vinculacion mès destacada pera lengua occitana e per occitanisme (s’exceptam Barcelona enes sòns milhors moments). Pendent eth modernisme catalan, quan ena Val d’Aran se començaue a víuer un reneishement dera lengua en […]

22
oct.

Dues invasions deth francés ena varianta aranesa

Jusèp Loís Sans Socasau / 2 anys
0
5 min read

Eth francés influís ena nòsta peculiaritat e transforme era nòsta lengua. Alibèrt e d’auti lingüistes mos an metut en avís d’aguesta influéncia perilhosa. Quan digui o escriui “des de”, cèrti puristes dera lengua me corregissen, me guarden mau… Aguesta preposicion qu’indique un punt des deth que comence a compdar ua distància, un periòde de temps… […]