Sessió: No iniciada
Creien en l’escola pública, i rebutjaven l’educació d’elit. Reclamaven el just repartiment de la riquesa i defensaven la llibertat d’expressió. Portaven la fotografia del Che enganxada a la carpeta dels apunts de matemàtiques i s’identificaven (amb coneixement de causa o perquè quedava bé dir-ho) amb el moviment del maig del 68. Pensaven que podrien canviar […]
No, el temps no s’atura mai, per bé que la canícula ens hagi enganyat fent veure que els dies passen en filera sense que res els alteri. Primer ens sorprèn que l’escletxa de llum que ahir ens va despertar sigui avui una mica més feble. Sabem, però, que serà lleugerament més intensa que la que […]
Recordo una frase que els adults acostumaven a dir-nos als més joves: d’aquí uns anys, això ja s’haurà inventat. Hi havia algunes variants: acabaran trobant un remei; això ja ho hauran descobert; potser haurem arribat a Mart. Volien ser missatges tranquil·litzadors per als qui començàvem a entendre que el món tenia entrebancs més difícils de […]
Com neixen les històries? M’adono que no existeixen, ni tan sols les més autèntiques i fiables. No n’hi ha prou amb uns fets reals que han quedat latents esperant sortir a la llum. Res no queda escrit si algú no en guarda una penyora, un retall del record o un fil que encara es pot […]
S’estrenaven els anys vuitanta quan vaig assistir a una xerrada sobre educació. Un dels ponents, un jove psiquiatra, va intercalar la frase “volem que els nostres fills siguin feliços” entre els arguments de la dissertació sobre la tasca més difícil del món (cosa que vaig descobrir uns anys més tard). Aquesta declaració em va sorprendre […]
Quan ens allunyem de casa, sovint ens trobem amb la inevitable pregunta: D’on veniu? Aquest cop, però, alguna cosa em va dir que no havia de respondre un habitual de prop de Barcelona, ni d’un poble del Vallès, sinó el nostre veritable origen, Lleida. Aquesta resposta provoca un imperceptible alçament de celles de la Carme, […]
Ahir mateix em vaig assabentar de la mort del veí de la casa del davant. Un d’aquests veïns a qui dius bon dia i quin bon temps que fa i quin trànsit s’ha posat en aquest carrer mentre els dies passen de llarg, igual que les salutacions. Però és que ja fa tres mesos llargs […]
“I si és un lladre, també li he de dir bon dia?”. M’ho va dir amb l’escepticisme que els infants ja exhibeixen als sis anys, intuint que aquest món que els adults els presenten com un regal és, en realitat, una merda embolicada. Va ser la seua resposta al meu consell de padrina sobre bones […]
La veritat és que aquella herència li va venir per sorpresa en un moment en què ja tenia la vida resolta, l’habitatge més que pagat, bons ingressos i cap preocupació pel seu futur econòmic. La senzilla caseta que havia estat dels avis havia passat a ser de la seua propietat. Objectivament, no valia gran cosa. […]
Els valors de mitjana de l’escala evolutiva del desenvolupament dels primers anys de vida dels infants que durant anys han estat la referència per a pares, educadors i naturalment pediatres sembla que ja no són vàlids. Per entendre això, haurem d’imaginar una espècie d’informe PISA (el famós programa d’avaluació dels estudiants que tants mals de […]
