Sessió: No iniciada
La nostra infantesa habita sempre en nosaltres. És el nostre refugi i l’origen de les nostres pors, la nostra mirada ingènua i la primera percepció de la maldat. Serà l’arrel de la nostra vida adulta, allí on tornarem sovint per interpretar els nostres pensaments més recargolats o per tornar a assaborir la tendresa d’un moment. […]
Assisteixo a una conversa entre dos millennials, dits així els natius digitals que van néixer dins les darreres dècades del segle passat. Van créixer mentre la tecnologia formava part del seu dia a dia, descobrint un món nou passant sempre per la intermediació d’una pantalla amb la supervisió dels gairebé sempre ignorants progenitors que procuraven […]
Qui de nosaltres no ha utilitzat algun cop aquesta expressió quan volem donar a entendre que algú ha de carregar amb la culpa o responsabilitat d’un fet del qual n’és totalment innocent? És una expressió castellana que s’ha introduït al nostre parlar quotidià i que tothom interpreta correctament malgrat el seu origen lèxic sigui diferent. […]
No trobeu que els Reixos –emprarem aquest mot tan ponentí perquè se sàpiga que parlem dels Mags, i no de cap monarca– haurien d’existir de veritat? Sí, ja sé què em direu, que vagi en compte, que sent el dia que és avui hem de mantenir el nostre paperot perquè fins i tot als informatius […]
Pels volts de Nadal, aquesta és una pregunta que els pares i mares d’infants que encara no han superat l’envejat estadi d’innocència han d’escoltar amb certa freqüència. Generalment l’emissor és una persona adulta amb certa relació amb la família, però no tanta com per saber en tot moment l’estat de gràcia de la criatura. Aquest […]
Diuen els lingüistes que les llengües evolucionen pels errors dels parlants. I fa un temps, vaig llegir en un article la següent frase d’un escriptor guanyador del premi Carlemany de Novel·la: Convé torturar la llengua perquè expressi allò que volem. Anem, doncs, en la direcció correcta. Gràcies a les xarxes socials, els barbarismes, els errors […]
Hi ha algú molt vell al llindar de la vostra porta. Hi roman dia i nit, esperant que baixeu la guàrdia per esmunyir-se dins de la vostra llar. El trobareu amb expressió suplicant cada cop que obriu la porta, i allà us esperarà cada cop que la tanqueu. Pretendrà agafar el vostre lloc amb tot […]
Es pot exercir d’assetjador sense que el mateix assetjador ho sàpiga. No cal perseguir ningú a la porta de l’escola per obtenir aquest títol tan indigne. N’hi ha prou a no incloure un company/a en un grup de treball perquè tens por que destaqui o no el consideres mereixedor de pertànyer al teu equip. O […]
Què faríeu si rebeu una trucada al vostre mòbil abans de les cinc de la matinada i després de recollir les ulleres de terra observeu que el prefix que apareix a la pantalla és tan desconegut que, literalment, us sona a suec? Responent amb tota honestedat, jo hauria fet el mateix que l’estatunidenca Mary E. […]
Creien en l’escola pública, i rebutjaven l’educació d’elit. Reclamaven el just repartiment de la riquesa i defensaven la llibertat d’expressió. Portaven la fotografia del Che enganxada a la carpeta dels apunts de matemàtiques i s’identificaven (amb coneixement de causa o perquè quedava bé dir-ho) amb el moviment del maig del 68. Pensaven que podrien canviar […]
