Cada minut una nova moda. Farmejar aura és l’última, passatgera com totes. Els joves ho saben, viuen l’aquí i ara immediat, efímer, no té cap sentit per a ells la transcendència, i de fet no els fa falta. Sempre s’ha farmejat aura, qui no recorda Mick Jagger movent-se als primers compassos d’Start me up o a Dolly Parton tocant la guitarra amb ungles acríl·liques. Són tantes les tragèdies que ens assetgen que correm el perill d’anestesiar-nos amb bajanades, és inevitable, l’ésser humà busca remeis fàcils per a fugir del dolor, com si el dolor no formés part de la vida, i quan la vida demana empatia i coratge per afrontar nous terrabastalls, tots busquem la nostra metadona. No m’imagino als nostres avantpassats esquivant penes, més aviat entomant-les sense anestèsia, amb les úniques armes que donava la supervivència, les banalitats quedaven relegades, la resta era necessitat bàsica. Ara vivim amb engrunes de resistència i l’estultícia és una arma de destrucció massiva. Les desgràcies dels pàries sòn la mala consciència de la foguera de vanitats que ens envolta. Enaltim i enderroquem amb una celeritat espaterrant, i entrem en pànic quan recordem que només som una insignificància. L’aura está reservada als àngels a la Terra.
Sessió: No iniciada
