2024 ha estat un any ple d’emocions per l’esport lleidatà amb resultats de tota mena, moltes alegries, decepcions i també algun ensurt pel que fa als equips més representatius de les nostres terres.
L’ascens del Força Lleida segurament ha estat el més inesperat. Al fet de no començar entre els pressupostos més potents de la LEB Oro es van afegir els problemes per tancar la plantilla de Gerard Encuentra. El tècnic veia com un dels teòrics referents com Marvin Ogunsipe es lesionava tot just començar els entrenaments i Kenny Hasbrouck i Javi Vega tampoc podien participar en els primers partits. Però l’arribada de Cameron Krutwig i l’habitual creixement que protagonitzen els equips del tècnic lleidatà ho van canviar tot.
El Força Lleida començava el 2024 amb un balanç de 9 victòries i sis derrotes que el deixaven en el setè lloc de la classificació a tres partits dels líders, però a partir d’aquí va delectar a l’afició amb un final de temporada antològic. En lliga regular tot just va perdre dos partits. A casa només el Coruña va estar capaç d’assaltar un Barris Nord convertit en un fortí. I fora només el totpoderós San Pablo Burgos va tombar els lleidatans.
Així es va arribar al play off en una dinàmica imparable que primer va pagar l’Alacant amb un 3-0 incontestable en l’eliminatòria de quarts de final. Dos anys després el Força Lleida es tornava a classificar per a la FInal Four.
El repte era majúscul perquè el torneig l’organitzava Estudiantes i el rival en semifinals era un San Pablo Burgos que segurament tenia la millor plantilla de la lliga. Però l’equip no estava sol. Prop d’un miler d’aficionats van viatjar a Madrid per empènyer en un enfrontament que era una mena de final anticipada. Els d’Encuentra van sobreviure al potencial del rival i una recuperació de Rafa Villar en el tram final va servir per segellar l’accés a la final i en certa manera a l’ascens. Faltava el partit decisiu davant Estudiantes, però la final no va tenir història. 0-14 per començar, 21-52 al descans i un +32 en l’inici del tercer període van convertir el Madrid Arena en un mini Barris Nord. 19 anys després, Lleida tornava a ser ACB.
Tocava confirmar-ho als despatxos i així va ser. Després es va configurar una plantilla amb algunes carències, però que altre cop ha anat creixent fins a arribar a aquestes festes amb cinc victòries i fora de la zona de descens.
L’altre ascens a l’elit el va protagonitzar l’Hoquei Alpicat. Al contrari que el Força Lleida, els alpicatins van dominar amb mà de ferro l’OK Lliga Plata amb un balanç de 17 victòries, quatre empats i només una derrota.
Lleida encara va viure un tercer ascens amb l’Atlètic Lleida, que després d’una temporada irregular va acabar guanyant-se un bitllet per la Tercera RFEF.
També en futbol, el Lleida i l’AEM van jugar el play off d’ascens. Al Camp d’Esports es va perdre davant el Yeclano en una eliminatòria que es recordarà pel lamentable incident que es va produir quan l’àrbitre va suspendre el partit d’anada després d’una sèrie de llançament d’objectes, un dels quals va impactar en un membre del cos tècnic visitant. Aquell partit es va perdre per 0-1 i la tornada per 2-0. L’AEM es va enfrontar a l’Espanyol i va cedir en els dos partits (0-2 i 2-1).
El 2024, però, no ha estat fàcil per d’altres. El Rodi Balàfia perdia la categoria, tot i que no és cap daltabaix perquè des del club sempre s’ha tingut clar que el primer objectiu és la sostenibilitat. Ara, a Primera, lluita per tornar a la Superlliga 2.
També va baixar el Club Tennis Taula Borges, però finalment va salvar la Superdivisió Masculina als despatxos gràcies a la renúncia del San Sebastián de los Reyes.
Dos dels grans de l’esport lleidatà també van patir per salvar la categoria. El Llista Blava va pagar l’esforç de la Champions i es va arribar a situar en zona de descens, però un tram final de temporada espectacular amb sis victòries consecutives, incloses les sumades davant el Barça i el Reus, el va salvar. Enguany ha començat un projecte nou que de moment està brillant.
A la Seu d’Urgell, el Cadí també va viure una temporada plena d’incidents que el van portar a la zona perillosa de la classificació. Un bon final també el va salvar, igual que al Lleida Handbol Club.
El Vila-sana aixeca el primer títol després de perdre una final de la Champions
El 2024 ha acabat sent un molt bon any pel Vila-sana, que s’ha consolidat a l’elit i ha pogut aixecar el primer títol de la seva història.
L’equip que entrena Lluís Rodero va tornar a ser un dels protagonistes de l’OK Lliga femenina, on va arribar fins a les semifinals. Un cop allí va perdre en el partit de desempat davant el Palau.
Les lleidatanes també va jugar la Champions a un molt bon nivell. Després d’una fase inicial, les eliminatòries van arribar amb enfrontaments amb els grans favorits que el Vila-sana va anar superant fins a plantar-se en la final.
En el partit definitiu per aixecar la copa la sort no va estar del costat de les lleidatanes, que van veure com el Fraga s’enduia el títol després de la tanda de penals.
Tot i el cop moral que van superar les derrotes, el Vila-sana ha acabat el 2024 aixecant el seu primer títol. Va ser la Supercopa espanyola i a la lliga l’equip va líder.
