L’extennista catalana Arantxa Sánchez Vicario ha culpat aquest dimarts al seu exmarit, Josep Santacana, d’haver amagat tot el seu patrimoni per evitar que l’hi embarguessin a causa d’un deute bancari. En la primera sessió del judici per alçament de béns contra tots dos i quatre suposats testaferros, l’exesportista ha admès els fets però ha dit que era Santacana qui gestionava el seu patrimoni i qui va decidir amagar-lo perquè no li embarguessin. Després de ser condemnada per un deute amb Hisenda, un banc de Luxemburg que l’havia avalat li va reclamar els diners, però l’esportista i la seva parella, van vendre nombroses propietats immobiliàries a empreses seves ubicades a l’estranger.
Sánchez Vicario ja va admetre els fets anteriorment i va arribar a un pacte amb el banc luxemburguès per anar pagant a poc a poc tot el deute, uns 6 milions d’euros inclosos els interessos. Però aquest dimarts ho ha formalitzat en el judici, i ha demanat declarar al principi de tot en comptes del final. A preguntes de la fiscal, de l’advocat del banc luxemburguès i del seu propi lletrat, l’extennista s’ha desresponsabilitzat totalment de la gestió del seu patrimoni. Ha dit que ella només té estudis fins a batxillerat i que només es dedicava a jugar a tennis. Fins el 2009 la gestió econòmica li feia el seu pare, a qui després també va denunciar, i des d’aleshores ho feia Santacana, amb qui s’havia casat el 2008.
El deute d’Arantxa Sánchez Vicario amb l’Agencia Tributària va ser avalat i pagat per un banc espanyol, que alhora va rebre, l’abril i l’octubre del 2010, un total de 5,2 milions d’euros d’un banc de Luxemburg, que alhora li va demanar els diners a l’extennista. En no cobrar, aquest segon banc va interposar una demanda civil el març del 2011 contra l’esportista, que va acabar amb una sentència d’un jutjat d’Esplugues de Llobregat, el setembre del 2013, que condemnava Sánchez Vicario a pagar el deute. La jugadora no va pagar i una interlocutòria del gener del 2014 va fer executar la sentència per valor de 7,5 milions d’euros, tenint en compte els interessos.
Segons la fiscalia, per evitar l’embargament de comptes i propietats, Sánchez Vicario i el seu aleshores marit, Josep Santacana, juntament amb altres cinc persones, van idear un pla per descapitalitzar-se i frustrar l’execució de la sentència. Van buidar tots els comptes bancaris, van desaparèixer totes les quantitats que havia cobrat en procediments judicials contra els seus pares i altres persones, i fins i tot els diners cobrats, alguns de forma opaca, de part de mitjans de comunicació o en concepte de drets d’autor d’un llibre del 2010.
Santacana administrava diverses societats propietat de l’extennista, empreses que bàsicament gestionaven patrimoni immobiliari. El matrimoni va decidir traspassar una vintena d’habitatges, places d’aparcament, terrenys i locals situats a diversos punts de Catalunya com Bellver de Cerdanya, Sant Feliu de Guíxols, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Sitges, Sant Cugat del Vallès, Barcelona o Premià de Mar, i també Formentera. Les propietats van passar a una societat uruguaiana.
Els altres cinc acusats, un dels quals ja està mort, van actuar com a testaferros o mitjancers en aquestes societats i van facilitar el traspàs de les propietats a altres empreses fora d’Espanya. Un d’aquests acusats ha declarat aquest dimarts per videoconferència ja que està delicat de salut, però ha dit que no recordava res i que no volia respondre a cap pregunta.
Amb posat compungit i plorant en diversos moments, l’exesportista ha dit que ella volia pagar el deute al Banc de Luxemburg, però el seu marit li ho va impedir convencent-la que era millor que ells tinguessin els diners. “Vaig fer el que em deia, em vaig refiar del meu marit, em va dir que se n’ocuparia i que jo no em preocupés”, ha assegurat.
Va ser al cap d’uns anys, quan el banc luxemburguès va presentar la querella, que ella va poder accedir a tota la causa i es va adonar de tot, segons ha dit. “He canviat de versió perquè no sabia res, em vaig refiar del meu marit perquè ell és empresari i jo només tennista, em vaig equivocar i després me’n vaig penedir”, ha relatat. “Mai he gestionat patrimoni, no sé com fer-ho”, ha admès.
Quan el 2018 es va separar de Santacana va arribar a un acord amb el banc per anar pagant el deute poc a poc. Des d’aleshores dona al banc la meitat del que ingressa regularment i altres cobraments, xifra que ha arribat als 1,9 milions d’euros. Arantxa ha explicat que va guanyar entre 20 i 30 milions de dòlars durant la seva carrera professional i que a finals del 2009 tenia suficient patrimoni per pagar el deute, però Santacana li va dir que era millor opció quedar-se els diners que pagar-los al banc.
El juliol del 2010 van tenir una reunió a Barcelona amb els banquers luxemburguesos. Santacana va portar la veu cantant i tot i que Arantxa es mostrava disposada a signar un reconeixement de deute, el seu marit li va dir que no ho fes. Dos anys després, reunits a Luxemburg, i amb diversos assessors que els acompanyaven, el matrimoni va tornar-se a negar a signar el reconeixement de deute. A més, en les dues ocasions, segons han dit dos dels responsables del banc que han declarat, Santacana els va advertir que si els seguien pressionant ell era expert en insolvències personals i faria que Sánchez Vicario es declarés en fallida patrimonial.
Segons Sánchez Vicario, era Santacana qui gestionava el patrimoni familiar i qui decidia vendre els immobles a diverses societats que controlava mitjançant testaferros coneguts seus. També era ell qui decidia el preu, i ha dit que ella només signava les operacions sense saber-ne l’import i que mai veia els ingressos resultants. De fet, ella ni anava a les notaries i no veia els xecs. Fins i tot ha dit que de la demanda que va guanyar l’extennista contra la seva família, que li va reportar 250.000 euros, no en va veure ni cinc.
El 2017 el banc va oferir a l’esportista fraccionar el pagament, però Santacana s’hi va tornar a negar. L’any següent, ja separats i amb advocats diferents, Sánchez Vicario va acceptar l’acord amb el banc. Preguntada sobre on creu que estan tots els diners dels comptes buidats i de les vendes efectuades, ha dit que creu que són als Estats Units, on té interposada una demanda contra el seu marit per localitzar aquests fons. A més, també ha donat poders al banc luxemburguès per poder esbrinar el destí final del seu patrimoni.
Sánchez Vicario ha explicat que actualment viu de lloguer en un pis a Miami i treballa fent classes de tennis i en tornejos puntualment, a més de rebre ajudes d’amics.
Dos responsables del Banc de Luxemburg que van reunir-se amb Arantxa i Santacana el 2010 i el 2012 han explicat que l’extennista hauria signat el reconeixement de deute si el marit no ho hagués impedit. No obstant, també han explicat que en la reunió del 2012 l’extennista va negar que hagués trobat propietats seves per vendre a societats i que tenien els poders per fer-ho, quan ja havia passat.
Per tot això, la fiscalia demana inicialment quatre anys de presó i 8.640 euros de multa per a l’extennista i el seu exmarit per alçament de béns i insolvència punible, tres anys i mig de presó i 7.560 euros de multa per a uns altres quatre investigats com a cooperadors necessaris, i dos anys i nou mesos de presó i 7.200 euros de multa per al cinquè investigat. A més, Sánchez Vicario i la seva parella haurien d’indemnitzar conjuntament el banc amb 6,1 milions d’euros. Els altres quatre acusats haurien d’indemnitzar l’entitat bancària amb un total de 12,3 milions d’euros. També les set empreses relacionades amb els fets haurien d’indemnitzar el banc, com a responsables civils subsidiàries, amb un total de prop d’11 milions d’euros. No obstant, arran del pacte de Sánchez Vicario amb el banc i el reconeixement dels fets, la fiscalia i el propi banc podrien rebaixar les seves peticions de pena.
